Reflexió sobre els 30 punts de l’Escola Nova segons Adolphe Ferrière, al 1915

Davant del plantejament sobre quins d’aquests 30 punts són o haurien de ser vigents a les escoles actuals, la conclusió és la següent:

       * Clau de color:
          punts vigents actualment
           punts no vigents actualment
          comentari personal

1. L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.

És molt important que ho sigui, perquè l’escola ha de ser activa i ha de promoure el coneixement adquirit amb l’experiència. Una part dels continguts han de ser pràctics.

2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç.

Aquest punt NO és vigent a l’escola actual. L’ internament dels infants no està ben vist i es prioritza sempre la importància de l’entorn familiar. L’educació no s’ha de fer només a l’escola, sinó que l’educació a casa és fonamental.

3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.

Aquest punt NO és vigent tampoc actualment. Les escoles de les ciutats es troben a l’interior dels nuclis urbans  i resulta impensable la col·locació de totes aquestes a les zones no urbanitzades. Això no vol dir que s’hagi d’oblidar la importància del contacte dels nens amb la natura, però s’ha de fer de forma diferent com per exemple amb sortides.

4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.

El punt 4 no té sentit tampoc actualment, pel mateix motiu que el punt 2. La vida de l’alumnat a l’escola només es dona ara mateix en sectors concrets (com ara alguna escola de l’Opus) o bé en nens amb condicions especials.

5. La coeducació.

És molt important aplicar aquest punt a les escoles actuals. La coeducació és molt més que l’educació mixta. No només és educar de la mateixa manera a un sexe i a l’altre sinó que és també educar comprenent les diferències i entenent al sexe contrari. Per exemple a l’adolescència resulta molt interessant fer algunes activitats diferenciades a nois i noies.

Amb aquest tipus d’educació es poden arribar a aconseguir millors relacions entre els diferents sexes i a evitar conflictes.

Un tema important a tractar és la homosexualitat, finalment acceptada com a orientació que tothom té dret a escollir. Com s’ha de tractar aquest tema amb l’alumnat? La meva opinió és que s’ha de treballar des del respecte i  el coneixement, però potser no cal dir als nen que poden escollir si la seva orientació és heterosexual o homosexual. Des de l’acceptació, cadascú podrà escollir el seu camí més endavant i ho anirà descobrint ell sol. 

Sembla mentida, que encara avui dia, hi ha col·lectius en contra de l’educació mixta. Hi ha moltes escoles religioses que separen a nens i nenes. Em sembla un model arcaic que fomenta les diferències sexuals i la discriminació, sense oblidar la dificultat que se’ls hi afegeix a aquests infants per relacionar-se amb persones de sexe contrari al seu.

6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.

El treball manual i el contacte amb allò que es vol aprendre resulta molt important. No només s’ha de desenvolupar la creativitat, sinó que permet establir pràctiques per assolir altres àrees del coneixement.

És cert que actualment és molt difícil dedicar una hora i mitja cada dia a aquestes activitats, però és molt important que estiguin presents al currículum.

7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.

Aquest punt NO és actual. Els temps han canviat molt des de llavors i a l’escola no es prioritza cap ofici. Per una altra banda, la cura d’un animal petit entre tota la classe pot resultar una activitat molt interessant i estimulant, doncs no només es guanyen coneixements vers l’animal sino que es potencien habilitats i responsabilitats.

8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.

És molt important donar a l’infant certa llibertat per desenvolupar aquelles àrees que més l’interessen o per les que té major capacitat. D’aquesta manera potenciem les seves qualitats innates i l’orientem / l’acompanyem.

Personalment em sembla una mica perillosa aquesta llibertar, perquè en nens on no hi ha una disciplina, resultaria fàcil que desaprofitessin aquest temps pel treball lliure i potser un treball més pautat a la infància és més adequat. Segons la meva opinió, la llibertat de decisió i de treball s’ha d’anar cedint amb l’edat, a mesura que el nen creix i adquireix interessos i responsabilitat.

9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports.

A l’escola actual l’educació física té un pes important, com qualsevol altra àrea de treball. Això és positiu, però s’ha d’estendre la cultura del cos més enllà d’aquestes hores setmanals.

És molt sa, i divertit alhora, incentivar a la realització de jocs. Es pot aprendre jugant, però sobretot es pot fer a l’hora de l’esbarjo. S’ha d’ensenyar als nens a jugar a jocs tradicionals que potencien l’activitat física, com per exemple la Xarranca o saltar la Comba.

Ara està molt de moda que els nens juguin a futbol i les nenes ballin, però em d’incentivar-los perquè no sempre facin el mateix i experimentin amb altres jocs per potenciar altres habilitats i una cultura popular.

10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.

Aquestes activitats han de formar part del currículum i aporten molts valors afegits. Els alumnes han de poder tenir contacte amb la natura, amb l’art, etc. I la convivència permet al professorat educar en valors i comportaments socials.

11. En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura general del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.

Actualment es tendeix molt a demanar als nens la memorització dels continguts, un saber sense comprensió. Em de derivar més cap al raonament, estimular a l’infant per comprendre l’entorn i sortir-se’n en aquest món. Hi ha continguts que s’han d’ensenyar amb la memorització o amb la repetició (INSTRUCCIÓ), però altres que donen més joc per desenvolupar la seva capacitat de pensar.

A mida que l’infant es va fent gran, cada vegada serà més important treballar l’estimulació del pensament propi i de les pròpies conclusions.

12. La cultura general es complementa amb una especialització, primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.

L’educació bàsica i obligatòria al nostre país  NO aplica aquest punt. A primària no hi ha especialització, i a la secundària cada vegada n’hi ha menys. És cert que es separen les ciències socials de les experimentals, per exemple, però l’alumne no decideix encara el que estudia. Les matèries son globals i per a tothom, i actualment s’estan abolint els crèdits variables que permetien una certa especialització o orientació de l’estudiant.

13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precedeix mai.

NO em sembla que aquest punt sigui vigent avui dia. Com he dit anteriorment, em sembla important el coneixement pràctic, però no ha de ser així en totes les àrees d’estudi. Considero que hi ha coneixements que s’han d’adquirir primer amb la teoria (explicació del professor) i després aprendre a aplicar-los.

14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.

La clau  d’un bon aprenentatge és aconseguir despertar l’ interès de l’infant per aquell coneixement que el volem transmetre ,doncs aquest interès el portarà a la concentració i a l’acció. L’aprenentatge requereix d’un paper actiu del nen o nena, s’ha de buscar la seva participació i l’elaboració de feines pròpies., tant a classe com a casa.

15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen un lloc rellevant en l'Escola Nova.

Evidentment que hi ha uns continguts establerts prèviament i uns coneixements bàsics que s’han d’ensenyar, però és positiu que el mestre sigui capaç d’adaptar-se als interessos dels seus alumnes. Relacionat amb la teoria de Rosseau, sobre la importància de conèixer als nens que tens al davant,  el professor ha de dedicar temps a les inquietuds de la classe, i fer-ho també a nivell individual. S’ha de potenciar al nen en les seves qualitats i preferències.

16. El treball individual del nen.

S’ha de fer que el nen treballi els continguts de forma individual, amb pràctiques i activitats, tant a classe com a casa.

17. El treball col·lectiu o en equip.

Els nens i nenes han d’aprendre la importància del treball en grup dins de la societat, així com l’habilitat per treballar en equip. Aquesta competència és molt important en la infància i ho serà també en l’adolescència i en l’edat adulta. El treball col·lectiu permet aprendre valors, tolerància i formes de comportament.

18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.

NO és vigent. Actualment els horaris escolars contemplen matèries al matí i a la tarda.

19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.

Això és el que ara fem a la universitat, però a escola NO, cada jornada es divideix en una matèria per hora. Per tant, l’alumnat té vàries matèries cada dia.

Crec que és complicat modificar aquest sistema organitzatiu, encara que estic d’acord en que podria ser més interessant treballar cada matèria durant una estona més llarga i no fer tants canvis. D’aquesta manera, per evitar la fatiga dels nens, s’haurien de combinar classes de teoria amb classes més actives, amb pràctiques o jocs.

20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.

Actualment això NO és així. L’educació bàsica obligatòria contempla moltes i diferents matèries  d’estudi.  Són matèries anuals.

21. L'educació moral, com la intel·lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.

Aquest punt està molt relacionat amb el text treballat a classe sobre “L’Estat educador”  del qual he escrit un article a aquest blog. Amb l’educació, a l’escola, s’han de donar els coneixements i les directrius necessàries perquè el nen desenvolupi una consciència dels seus drets i deures com a part integrant de la societat.

22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.

Aquest és un recurs molt utilitzat a les escoles. És una manera d’introduir la democràcia a l’escola, i d’ensenyar a responsabilitzar-se al nen.

La figura del delegat no ha d’estar reservada per al primer de la classe, sinó que pot donar molt bon resultat oferir aquest càrrec a un alumne que presenta més dificultats. És una forma de motivar-lo, aportar-li seguretat i permetre’l no estancar-se dins d’aquella etiqueta.

23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.

De la mateixa manera que en el punt anterior, l’assignació de càrrecs socials als infants els hi permet agafar consciencia del mecanisme social i adquirir responsabilitats i un compromís amb aquesta societat, o amb el seu entorn, que és la classe.

24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.

Encarregar als nens fer allò que els hi agrada o els diverteix és una bona manera d’estimular les seves habilitats.

25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nenes en condicions d'aconseguir millor, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada, que han aconseguit malament o que no han aconseguit.

No té sentit castigar a un infant per un error comès, amb un càstig que no estigui relacionat amb aquest error o falta. La finalitat del càstig és que el nen aprengui a fer bé aquella cosa en concreta on considerem que falla.

26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.

És imprescindible reconèixer la individualitat de cada nen, no només com a part d’un grup. En aquest sentit, no podem valorar-lo només en comparació amb els seus companys sinó com a subjecte amb unes característiques, unes habilitats i unes dificultats pròpies. Per una altra banda també considero que s’ha d’exigir els mateixos mínims en quant a coneixements bàsics , a tots els nens. S’ha de garantir la igualtat en aquest aspecte.

27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.

L’escola ha de resultar un entorn agradable per l’infant. S’han de cuidar els espais i l’ambient on es troben els nens.

28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.

Aquest NO ha de ser un requisit per ser una bona escola. Es pot potenciar la creativitat i l’esperit artístic dels nens de moltes maneres, i cada escola ha de tenir llibertat per programar aquest tipus d’activitats.

El que és cert és que les cançons són una molt bona manera d’ensenyament i és un recurs que s’hauria d’utilitzar més  a les escoles.

29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.

Les faules i les lectures d’històries i contes han sigut sempre una font d’aprenentatge moral molt important. Sovint donen peu a diàlegs i reflexions que ofereixen als nens la possibilitat de replantejar-se situacions, d’expressar nous pensaments o emocions i de comprendre la ètica i la moral. Tradicionalment s’ha fet amb literatura escrita, però a l’actualitat disposem d’altres recursos que també ens poden oferir aquests avantatges i que poden resultar atractius pels nens, per exemple el cinema i la televisió (una pel·lícula, un capítol d’una sèrie on es tracti un tema concret, etc.)

30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona.":

Actualment l’escola pública és laica, encara que hi continuen havent escoles privades o concertades de caràcter religiós. Aquesta és una decisió lliure dels pares.

Sigui com sigui és molt important educar a l’infant en el respecte i el coneixement de la diversitat. Saber els ideals diferents que existeixen i  la validesa de cadascun d’ells és imprescindible en un món globalitzat i intercultural com el que tenim ara.