Tema 10
La llei vigent actualment és l’anomenada LOE (Ley Orgánica de Educación) que va ser creada l’any 2006, aprovada amb el vot a favor del Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Euzko Alderdi Jeltzalea (PNV-EAJ), Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Coalición Canaria (CC) i Eusko Alkartasuna (EA), el vot en contra del Partido Popular (PP) i l'abstenció d'Izquierda Unida (IU), Bloque Nacionalista Galego (BNG) i Nafarroa Bai (NA-Bai).
La LOE estableix en el seu preàmbul que té com a objectiu adequar la regulació legal de l'educació no universitària a la realitat actual d'Espanya (educació infantil (EP), educació primària (EP), educació secundària obligatòria (ESO), batxillerat, formació professional, d'idiomes, artístiques, esportives, d'adults) sota els principis de la qualitat de l'educació per a tot l'alumnat, l'equitat que garanteixi la igualtat d'oportunitats, la transmissió i efectivitat de valors que afavoreixin la llibertat, responsabilitat, tolerància, igualtat, respecte i justícia, etcètera.
El text de esta Llei preveu l'existència de centres d'educació públics, centres d'educació privats i centres d'educació privats concertats. Els centres d'educació privats concertats són centres creats per iniciativa de la societat civil, però mantinguts, en tot o en part, amb fons públics. Aquests centres responen a l'exigència constitucional (article 27.1 de la Constitució Espanyola) de llibertat d'ensenyament, és a dir, de la libertat dels pares de família a triar el tipus d'escola a la que volen que assisteixin els seus fills, per la qual es imprescindible superar els obstacles econòmics d'una elecció lliure.
El finançament de la llibertat d'ensenyament amb fons públic pot ser realitzat de diferents maneres: Amb l'ajuda directa de les famílies a través del denominat xec escolar, el pagament del salari dels mestres dels centres educatius no estatals, entre d'altres. El model recollit a la LOE pel que fa a concerts educatius és precisament aquest últim: finançar els sous dels mestres.
La LOE inclou les vuit competències bàsiques que s'inclouen en l'informe Chirac. que no estava a les lleis educatives anteriors és el de competència. Es considera que l'educació ha de contribuir al desenvolupament de competències apart d'impartir continguts concrets. Aquestes competències són habilitats personals que permeten l'alumne integrar-se amb èxit a la vida adulta. Es basen en un ensenyament interdisciplinari i pràctic més que en l'acumulació de coneixements. Les vuit competències bàsiques són:
Competència comunicativa o lingüística.
Competència lògico-matemàtica.
Competència de coneixement i interacció amb el món físic.
Competència artística i cultural.
Competència social i ciutadana.
Competència d'autonomia personal.
Competència digital.
Competència d'aprendre a aprendre.
Llei d'Educació de Catalunya (LEC), una llei de rang autonòmica aprovada pel Parlament de Catalunya el 2009 i publicada al DOGC el 10 de juliol d'aquell any. La llei desenvolupa i concreta les competències d'educació que té Catalunya en virtut de l'Estatut de Catalunya i es basava també en el Pacte Nacional de l'Educació que era participat pels grups parlamentaris de CiU, PSC, ERC i ICV que representaven en aquella legislatura una àmplia majoria de l'arc parlamentari.
La LEC aposta per un servei d'educació de Catalunya on els centres públics i concertats participin dels criteris d'equitat, excel·lència i corresponsabilitat garantint-los la suficiència econòmica per al seu funcionament, respectant el dret a la lliure elecció de centre dels ciutadans, i el dret a definir el caràcter propi per part de la titularitat de cadascun dels centres educatius, que la mateixa llei defineix per als centres públics. La llei d'educació de Catalunya garanteix també la suficiència financera dels centres concertats i potencia la figura del contracte-programa per aquells centres que participin decididament en la corresponsabilització.
La LEC fa una aposta decidida per la modernització de la gestió dels centres públics. Per donar satisfacció a aquest objectiu, el text dota d'autonomia als centres per poder tirar endavant el seu projecte educatiu propi adaptat al seu entorn. Els centres educatius hauran de tenir un Projecte Educatiu de Centre (PEC) que contemplaran indicadors de progrés.
L'autonomia permetrà al centre tenir marge de gestió del currículum (amb l'objectiu d'amotllar-lo al màxim a les necessitats dels alumnes), autonomia d'organització pedagògica (per millorar la capacitat de gestió de les aules i dels mètodes innovadors), així com de gestió de recursos humans (els llocs de treball docents es podran proveir a través de concursos generals, específics i sistemes de provisió especial) i econòmics (per poder decidir les necessitats de material en base a les necessitats del projecte educatiu).
Una altra de les apostes de la Llei se centra en la figura de la direcció. Així, els directors d'escoles i instituts tindran la categoria d'autoritat pública. Per ser nomenats, els directors hauran de presentar un projecte de direcció en el qual s'haurà de detallar la gestió del projecte educatiu de centre.
L'avaluació passa a ser un dels ítems clau de la Llei, en tant que es fa imprescindible per comprovar l'adequació dels resultats dels projectes educatius de centre als seus indicadors. La Llei crea l'Agència d'Avaluació de l'Educació, una entitat que esmerçarà els esforços a avaluar els projectes educatius (entesa com a acompanyament) i també podrà fer propostes a l'Administració competent per millorar els currículums generals.
Amb l'objectiu de potenciar la comunicació i el compromís entre les famílies i els centres, cada centre haurà de formular una carta de compromís educatiu en la qual s'expressin els objectius necessaris per assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives. A través d'aquesta carta es potencia la participació de les famílies en la vida del centre. Les famílies hauran de conèixer la carta i hauran d'avenir-se a compartir els principis que la inspiren ?que respecten els drets i les llibertats de les famílies recollits en les lleis? i a donar-hi compliment. El Departament haurà d'impulsar les orientacions que determinin els continguts per a l'elaboració d'aquesta carta.
Relació Espanya- Catalunya també afecta a la educació. Ara diuen de fer una altra llei, la qual cosa fa considerar la LOE del 2006 com una inocentada.
Punts clau de possibles nous canvis a l’Educació amb el govern de Rajoy (extrets del seu discurs): Ell parla dels canvis de llei i la importància del consens (encara que el PSOE va intentar-ho amb la LOE)
- Importància de potenciar el gust per aprendre. Molt important!
- Batxillerat 3 anys
- TIC
- Bilingüisme o trilingüisme (on hi ha llengua cooficial)
Què proclamen aquestes lleis?
AUTONOMIA
La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, estableix, en el seu article 2.3.c) que l'autonomia de cada centre és un dels principis organitzatius que regeixen el sistema educatiu. Així mateix, en l'article 2.3.a) s'indica que un dels altres principis organitzatius del sistema educatiu és el funcionament integrat i la gestió descentralitzada. La mateixa Llei dedica el títol VII als principis generals que regeixen aquesta autonomia, a la seva primera concreció per als centres que conformen el Servei d'Educació de Catalunya i a dotar els centres públics d'un marc específic per exercir-la.
La finalitat d'aquest Decret és aplicar els preceptes que estableix la Llei per tal que l'exercici de l'autonomia de cada centre sigui compatible amb el funcionament integrat del sistema, concordant amb el conjunt de principis que el regeixen d'acord amb l'article 2 de la Llei d'educació, en un marc de gestió descentralitzada . El funcionament del sistema educatiu ha de fer possible l'assoliment dels seus objectius tal com es determinen a la Llei d'educació: adequar l'acció educativa per millorar el rendiment escolar en l'educació bàsica, estimular la continuïtat en els estudis postobligatoris i adequar-se als requeriments de la societat del coneixement. I fer-ho tot atenent la diversitat, avançant en la inclusió escolar de tot l'alumnat, en un context d'universalitat i d'equitat atenent els principis rectors del sistema educatiu que estableix la Llei d'educació.
Cal diferenciar dos conceptes, RESPONSIVENESS, com la capacitat de donar resposta, és l’AUTONOMIA, i l’Accountability, entés com a rendiment de comptes.
Els centres educatius públics disposen d’autonomia, en diferents àmbits. Tot i així comprvem a la realitat que hi ha una gran uniformitat. Els centres educatius sovint no es prenen aquesta autonomia. Falten iniciatives per posar en marxa diferents mètodes, com ja han fet algunes escoles que actualment destaquen per ser “diferents” de la resta. Per exemple, a l’Escola El Martinet organitzen els cursos de manra diferent a la que estem tradicionalment acostumats. El seu funcionament és per comunitats (barrejant edats), i aplicant un model evolutiu que resulta molt positiu.
L’autonomia de centres s’aplica en diferents àmbits:
- Pedagògic. Com s’organitzen en l’ensenyament. Pensem per exemple en l’Escola Decroly i el seu mètode especial que també pot respondre al currículum establert. Aquesta autonomia sempre ha d’aplicar-se segons principis pedagògics clars.
Capítol 2.Autonomia pedagògica i organització dels currículums
Article 14. Concrecions del currículum i mesures organitzatives associades
1. La concreció dels currículums dels diferents ensenyaments a què fa referència l'article 5.1.c) té la finalitat prioritària de garantir l'assoliment de les competències bàsiques i les específiques de cada currículum, així com la consecució de l'excel·lència en un context d'equitat, i pot comportar la incorporació d'objectius addicionals i l'adopció de mesures organitzatives i de gestió específiques.
2. Les mesures esmentades a l'apartat anterior poden afectar variables com l'ús del temps i dels espais, l'agrupament de l'alumnat i els criteris d'assignació de docència al professorat, l'ús dels recursos didàctics, la utilització de la biblioteca escolar i la formació del professorat i d'acord amb el que determinin els decrets d'ordenació curricular aplicables, la distribució de les àrees i matèries per cicles o cursos.
Article 16. Projectes d'innovació pedagògica i curricular
1. Els centres poden desenvolupar projectes d'innovació pedagògica i curricular, d'acord amb el seu projecte educatiu, amb l'objectiu d'afavorir la millora de la qualitat del servei educatiu que presten i, en particular, la millora dels resultats educatius.
2. Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, a més de les vinculacions que escaigui amb els ens locals, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb altres organitzacions.
3. Els centres tenen a disposició de l'Administració educativa els seus projectes d'innovació pedagògica i curricular per tal que aquesta pugui garantir-ne, quan escaigui, l'adequació.
Article 17. Estratègies didàctiques pròpies del centre
1. En la concreció i desenvolupament del currículum, que s'ha de recollir en el projecte educatiu, els centres poden implantar estratègies didàctiques pròpies que requereixin una organització horària de les matèries diferent de l'establerta amb caràcter general, amb l'objectiu fonamental de millorar els resultats educatius de l'alumnat i els processos d'ensenyament i aprenentatge. En aquestes estratègies s'hi entenen compresos els projectes didàctics propis prèviament autoritzats.
2. L'aplicació d'estratègies didàctiques pròpies requereix la proposta del claustre de professorat i l'aprovació del consell escolar del centre i, en el seu cas, de la persona titular.
3. Les estratègies didàctiques pròpies que impliquin una alteració en l'assignació global de les hores de cada matèria en el conjunt de l'etapa o que augmentin el nombre màxim de matèries que es poden cursar simultàniament, han de comptar amb l'autorització del Departament d'Educació abans de la seva aplicació en el centre.
4. Entre les estratègies didàctiques pròpies, els centres que imparteixen ensenyaments professionalitzadors han de considerar, si escau, les que es derivin d'acords o convenis amb els ens locals, empreses i altres institucions del sector productiu, que poden comportar l'establiment de calendaris escolars específics d'aquests ensenyaments, en els termes i amb les limitacions que el Departament d'Educació determini.
- Organitzatiu. Va més enllà en referència a temes com els horaris, els departaments (ex. Departaments de matèries a secundaria son molt tancats, no aprofiten massa l’autonomia, ex. Llengües, o llengua catalana i castellana per separat). Influeixen aspectes intuïtius.
Capítol 3. Autonomia organitzativa
Article 18. Normes d'organització i funcionament del centre. Aprovació
1. Els centres han de determinar les seves normes d'organització i funcionament.
2. Les normes d'organització i funcionament del centre han d'aplegar el conjunt d'acords i decisions d'organització i de funcionament que s'hi adopten per fer possible, en el dia a dia, el treball educatiu i de gestió que permet assolir els objectius proposats en el projecte educatiu del centre i en la seva programació anual.
3. Correspon al consell escolar, a proposta de la direcció del centre públic o de la titularitat del centre privat concertat, aprovar les normes d'organització i funcionament i les seves modificacions. En ambdós casos, es poden aprovar globalment o per parts.
Article 19.Normes d'organització i funcionament del centre. Contingut
1. En el conjunt de normes d'organització i funcionament del centre s'han de determinar:
a) L'estructura organitzativa de govern i de coordinació del centre, i la concreció de les previsions del projecte educatiu per orientar l'organització pedagògica, el rendiment de comptes al consell escolar amb relació a la gestió del projecte educatiu i, si escau, l'aplicació dels acords de coresponsabilitat.
b) El procediment d'aprovació, revisió i actualització del projecte educatiu.
c) Els mecanismes que han d'afavorir i facilitar el treball en equip del personal del centre.
d) Les concrecions que escaiguin sobre la participació en el centre dels sectors de la comunitat escolar i sobre l'intercanvi d'informació entre el centre i les famílies, col·lectivament i individualitzadament, així com els mecanismes de publicitat necessaris perquè les famílies puguin exercir el seu dret a ser informades.
e) L'aplicació de mesures per a la promoció de la convivència i dels mecanismes de mediació, així com la definició de les irregularitats en què pot incórrer l'alumnat quan no siguin greument perjudicials per a la convivència i l'establiment de les mesures correctores d'aquestes irregularitats i les circumstàncies que poden disminuir o intensificar la gravetat de la conducta de l'alumnat.
f) En els centres privats sostinguts amb fons públics, les funcions atribuïdes al claustre del professorat i l'estructura i funcions dels òrgans de coordinació docent i de tutoria.
g) La resta d'elements necessaris per a l'organització i funcionament del centre d'acord amb el contingut d'aquest Decret.
2. Les normes d'organització i funcionament poden incloure entre d'altres aspectes, els següents:
a) Determinar òrgans i procediments de participació de la comunitat escolar en el funcionament del centre.
b) Regular la constitució d'altres agrupacions que pot constituir l'alumnat, a banda de les associacions d'alumnes.
c) En els centres públics, atribuir al claustre de professorat, en el marc de l'ordenament vigent, altres funcions addicionals a les previstes legalment.
d) En els centres privats concertats, atribuir al director o directora, en el marc de l'ordenament vigent, altres funcions addicionals a les previstes legalment.
Article 20. Criteris específics per a l'estructura organitzativa dels centres públics
1. Correspon al director o directora de cada centre públic establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu i concretats en el projecte de direcció i, d'acord amb les competències dels òrgans de govern i participació, adoptar i impulsar mesures per millorar-ne l'estructura organitzativa, en el marc de les disposicions aplicables.
2. En l'organització del centre s'han d'aplicar els principis d'eficàcia, eficiència, funcionament integrat, gestió descentralitzada, flexibilitat, participació de la comunitat educativa i compromís de les famílies en el procés educatiu.
3. L'estructura organitzativa pròpia ha de determinar les competències i la composició dels òrgans de govern i de coordinació.
- De gestió de recursos humans. Els interins els podia escollir la direcció, per exemple. I els professors són valorats per la direcció i la inspecció.
- De gestió de materials
DIRECCIÓ
AVALUACIÓ.
AVALUACIÓ EDUCATIVA. Cal fer una avaluació de sistema, en diferents nivells. En un sistema de valoracions, primer em de donar valor a les coses per desprès dir si es compleix o no.
De baix a dalt:
1. Avaluar l’ Alumne: sobretot el seu interès, després rendiment, nivell i creativitat
2. Després mirar el conjunt del grup- classe
3. Després avaluem el que és pròpiament l’ensenyament i l’aprenentatge.
4. Avaluem la organització.(ex. Diuen que els adolescents el seu cervell triga en despertar, els hi costa activar-se biològicament més al matí, motiu de component hormonal. Perquè no entren a secundaria més tard? Per exemple a les 11)
5. Equip professional
6. Centre educatiu
AVALUACIO DEL CENTRE
- INTERNA s’autoevalua el centre
- EXTERNA TECNICA, amb la inspecció
- SOCIAL, com n’estan de content els usuaris? Els pares? És subjectiu i cal contemplar-ho
- DE SISTEMA. es fan per mostres amb proves estandarditzades, per saber quin és el rendiment del conjunt del sistema escolar.
Patró d’avaluacio:
Analitzar escola segons punt de vista legal, organitzatiu, pedagogic i economic.
Valorem EFICIENCIA (el valor afegit). Si uns alumnes arriben molt fluixets l’important és la distancia que avancen igual que els resultats no arribin al nivell de altres. L’EFICIENCIA ÉS EL REFERENT.
I EFICACIA. Volem que el resultat sigui comú.
SUPERVISIÓ
Perquè hi ha Ministre d’educació a Espanya si ja es fa a cada autonomia? Potser seria millor una conferencia periòdica dels ministres d’educació de cada autonomia, on discutissin i posessin en comú. Cada any lideraria una comunitat.
