Tema 9

Educació: qualitat, equitat i excel·lència.  Escola: autonomia i compte de resultats

Educació de qualitat: qualitat és un concepte abstracte.

Parlem del concepte Escola per referir-nos a qualsevol centre docent, centre d’ensenyament, centre educatiu, col·legi o institució educativa, és a dir, tota institució que imparteix educació o ensenyament. És el lloc on s’inculca la cultura als nostres infants i s’ensenya coneixements. El terme fa referència al clima que crea per ensenyar, “fer escola”.

“Una escola és un temps i un espai que ens ha de permetre assajar formes útils de convivència que després podrem exportar a altres àmbits socials.”

L’Escola és un agent educatiu, és l’encarregada de fer l’educació junt amb família, tot i que actualment  altres agents també intervenen(ex. Mitjans de comunicació). És com una empresa, però va molt més enllà, a l’Escola ha d’haver finalitats comunes i valors compartits.

L’establiment seria cadascuna de les escoles, és més que edifici. Comporta la ideologia del centre, la seva missió i valors, la seva història i tradició, les persones que en formen part, etc.

La direcció del centre surt escollida per una comissió del centre, més l’administració i la inspecció. Però sol haver el problema de que normalment es presenta un únic candidat i se l’accepta perquè és aquell o no es ningú, i potser qui seria més competent per fer-ho no està disposat o disposada a ficar-se en aquests problemes i prefereixen estar a l’aula. Aquestes escoles no remonten. Directors cada 4 anys, i es demanen 5 anys de mestre a escola pública.





Un exemple és l’Escola Ramon Llull:

·         Són una escola de caràcter públic.

·         La llengua catalana és la llengua vehicular i d’aprenentatges a tota la Comunitat Educativa iniciant-se la llengua castellana i la llengua anglesa a partir del Primer Nivell del Cicle Inicial de Primària (1r).

·         Prioritzen l’assoliment de les capacitats a l’educació infantil i de les competències bàsiques a primària, que afavoreixen l’autonomia necessària per a l’aprenentatge i per al desenvolupament personal i social.

·         L’escola treballa per al desenvolupament de l’esperit crític, la capacitat d’observació, anàlisi i investigació, i l’autonomia dels alumnes i potencia un ensenyament actiu en el qual es desenvolupen la iniciativa i la creativitat.

·         Fomenta un bon clima de convivència en què es potencia el respecte, la solidaritat i la inclusió, per a aconseguir una educació integral dels alumnes.

Proposta educativa:

La proposta educativa es fomenta des de la seva fundació l’any 1946 en uns principis bàsics: formar alumnes a través d’una àmplia formació intel·lectual i humana mitjançant l’estudi, el treball, l’esforç, l’atenció a la diversitat i la potenciació dels valors humans de respecte, solidaritat, esforç, il·lusió per la feina ben feta, a fi d’aconseguir el ple desenvolupament de la personalitat dels alumnes.

Des del seu inici s’han desenvolupat com a escola innovadora, amb visió de futur, que capacita als alumnes a resoldre plenament els seus reptes que se’ls pugui presentar en una societat tan canviant com la que estem vivint.

És una escola catalana, integradora, que partint de la pròpia identitat i cultura s’obren a una concepció àmplia del món amb el respecte a les diferents realitats socials que ens envolten.

És una escola acollidora en la què els nens i nenes se senten actors importants del seu aprenentatge, i on les famílies troben el suport necessari per a dur a terme la seva tasca educativa.

El Projecte Educatiu inclou una metodologia oberta i flexible capaç d’integrar en cada moment els avenços pedagògics i tecnològics per tal de mantenir-se en constant actualització possibilitant l’èxit en els estudis i en el món laboral i sempre dotant els seus alumnes d’unes competències bàsiques imprescindibles en el món actual, tenint sempre present la formació integral de la persona.

Pretenen que els alumnes aprenguin a aprendre, a pensar, a ser. Que tinguin un coneixement profund de les llengües estrangeres. Que posin èmfasi per la recerca, l’experimentació, l’estudi, el diàleg i la pròpia exigència. És molt important una bona acció tutorial que orienti tan des del punt de vista personal com el didàctic i professional a fi d’ajudar a l’alumne al seu propi coneixement i autoestima.

La societat futura necessitarà uns ciutadans democràtics, capaços de conviure en la diferència, molt ben preparats intel·lectualment i amb una gran capacitat de diàleg.

La tasca educativa d’aquesta escola és possible gràcies al clima de convivència, col·laboració i respecte entre tots els estaments, titularitat, professors, pares i mares i alumnes.

Objectius

Una amplia formació intel·lectual i humana mitjançant l'estudi, el treball i l'esforç, l'atenció a la diversitat i la potenciació dels valors humans, a fi d'aconseguir el ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne

Pretenen que els alumnes aprenguin a aprendre.

Coneixement progressiu de la llengua anglesa,  com a llengua d'ús.

El projecte educatiu inclou una metodologia oberta i flexible capaç d'integrar en cada moment els avenços pedagògics i tecnològics per tal de mantenir-se en constant actualització.

Desvetllar la inquietud per la recerca, l'estudi i la il·lusió per la feina ben feta que possibiliti l'èxit en els estudis superiors i en el món del treball.

Ampli desenvolupament de l'acció Tutorial, Orientació Professional i psicològica a fi d'ajudar l'alumne al seu propi coneixement i autoestima.

Ofereixen un ensenyament de qualitat des de l'Educació Infantil fins al final.

Ofereix

·         Una escola plural, democràtica i no confessional.

·         Una escola que promou l’educació integral dels seus alumnes.

·         Una escola que afavoreix el desenvolupament de la disciplina, solidaritat, comprensió, tolerància, prudència, respecte i responsabilitat a partir de la reflexió i actuació sobre el medi més immediat, tant social com natural.

·         Una escola que imparteix els nivells educatius d’educació.

·         L’ensenyament es fa íntegrament en català i s’introdueix la llengua estrangera.





L’escola és sobretot les persones: primer de tot els alumnes. LES PERSONES FAN L’ESCOLA.



La qualitat de l’educació. Preocupació i retòrica. Martí Teixidó i Planas

La preocupació per l’educació de qualitat sorgeix quan ja s’ha aconseguit arribar als criteris de quantitat, és a dir a la democratització de l’educació, l’educació per a tots. A Espanya la plena escolarització es va aconseguir a meitat dels anys 70, amb l’aplicació de la Ley General de Educación (LGE o Llei Villar).

Sovint, els diferents actors s’acusen uns als altres de la deficient qualitat educativa: pares i ciutadans es queixen dels centres i dels professors, els docents consideren escassa la inversió  en educació per part dels poder públics, etc. Però cal anar més enllà:

Per exemple, s’han produït a la societat grans canvis cap a la Societat de la Informació i les Telecomunicacions, s’ha produït una informatització general, de la qual l’escola ha quedat enrere. Les llars responen a aquests canvis (televisors, videoconsoles, música, internet...) però l’escola ha quedat fora de la seva època i continua amb els mètodes tradicionals. Aquests són molt positius, però és necessària una combinació per fer l’escola atractiva als alumnes i adequada al context real i a la nova cultura.

La despesa pública en educació ha augmentat, però tot i així els resultats no milloren. Així doncs, s’ha de plantejar el canvi des d’un altre punt de vista. Els mestres han d’ajustar les seves pràctiques docents a les necessitats reals dels alumnes, els pares han de mostrar una preocupació activa i no poden responsabilitzar només a l’escola de l’educació del seus fills. Sovint poden necessitar orientació específica per educar amb criteris pedagògics, ja que, com afirma l’Informe Coleman, les variables ambientals de la família són l’aspecte més determinant en els resultats acadèmics dels alumnes.

Criteris bàsics per la qualitat de l’educació:

- Funcionalitat

- Eficàcia

- Eficiència

-Optimització

-Qualitat  

Hi ha assumptes concrets, pels quals s’ha de dedicar una preocupació especial:

El nivell d’aprenentatge que assoleixen els alumnes i la baixa acumulació de coneixements:  El nivell no pot baixar. Potser actualment poden disminuir els coneixements memoritzats de fets, dades i definicions (mai eliminar-se), i augmentar aleshores coneixements procedimentals, de mitjans i de recursos. Una realitat és que si ara els alumnes disposen de més mitjans, cal projectar superiors objectius.

La pèrdua de coneixements d’humanitats: fa anys que la revolució de la ciència i la tecnologia va començar a prescindir de coneixements humanístics, les quals són fonamentals per al desenvolupament personal i la comprensió de la societat. Cal superar l’antagonisme entre ciències i humanitats i potenciar un tractament més transdiciplinar, una comprensió general de cada qüestió. Probablement la millor inversió sigui millorar les competències del professorat en les humanitats.

L’escàs interès pel coneixement: Crear una escola personalitzadora, creativa, atractiva i motivadora. Des de l’escola s’ha d’orientar a cada alumne segons les seves capacitats, habilitats i interessos, i en cap cas funcionar com a escola selectiva. Actualment l’estudiant centra la seva atenció en l’avaluació, en la nota final. Cal potenciar l’interès pel coneixement.



DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS DE L’INFANT. Onu, 1959

Principi 1. L'infant gaudirà de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets seran reconeguts a tots els infants sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió política o altres opinions, d'origen nacional o social, de naixença o de qualsevol altra situació, ja sigui del mateix infant o de la seva família.

Principi 2. L'infant gaudirà d'una protecció especial i disposarà d'oportunitats i de serveis, dispensat tot això per la llei i altres mitjans, a fi que pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, moralment, espiritualment i socialment d'una manera sana i normal, així com en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què caldrà atenir-se serà l'interès superior de l'infant.

Principi 3. L'infant té dret, des de la seva naixença, a un nom i a una nacionalitat.

Principi 4. L'infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Tindrà dret a créixer i a desenvolupar-se en bona salut; i amb aquest fi caldrà proporcionar-li, tant a ell com a la mare, atencions especials, tant prenatals com postnatals. L'infant tindrà dret a disposar d'alimentació, habitatge, esbarjo i serveis mèdics adequats.

Principi 5. L'infant impedit físicament o mentalment, o que pateixi d'algun impediment social, ha de rebre el tractament, l'educació i les atencions necessàries que reclama la seva particular situació.

Principi 6. L'infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l'emparança i sota la responsabilitat dels seus pares i, en qualsevol cas, en un ambient d'afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, l'infant de tendra edat no serà separat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tindran una cura especial envers els infants sense família o que estiguin mancats de mitjans adequats de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé concedir subsidis estatals o d'altra mena.

Principi 7. L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. L'interès superior de l'infant serà el principi que guiarà aquells qui tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca abans de tot als seus pares. L'infant gaudirà plenament de jocs i esbarjos, els quals hauran d'estar orientats a les finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran a promoure la satisfacció d'aquest dret.

Principi 8. L'infant ha de figurar entre els primers a rebre, en tota circumstància, protecció i socors.

Principi 9. L'infant ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació. No serà objecte de cap mena de tràfic. No s'haurà de consentir que l'infant treballi abans d'una edat mínima adequada; en cap cas no se l'ocuparà ni se li permetrà que s'ocupi en qualsevol tasca o feina que perjudiqui la seva salut, o que en dificulti el seu desenvolupament físic, mental o moral.

Principi 10. L'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants.



LEGISLACIÓ:

Ha d’haver una regulació política, però potser hi ha massa, i aquesta canvia depenent qui està al poder. Probablement ara, amb el govern del Partit Popular presidit per Mariano Rajoy, torna a donar-se una reforma educativa.

La llei vigent actualment és l’anomenada LOE (Ley Orgánica de Educación) que va ser creada l’any 2006, aprovada amb el vot a favor del Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Euzko Alderdi Jeltzalea (PNV-EAJ), Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Coalición Canaria (CC) i Eusko Alkartasuna (EA), el vot en contra del Partido Popular (PP) i l'abstenció d'Izquierda Unida (IU), Bloque Nacionalista Galego (BNG) i Nafarroa Bai (NA-Bai).

La LOE estableix en el seu preàmbul que té com a objectiu adequar la regulació legal de l'educació no universitària a la realitat actual d'Espanya (educació infantil (EP), educació primària (EP), educació secundària obligatòria (ESO), batxillerat, formació professional, d'idiomes, artístiques, esportives, d'adults) sota els principis de la qualitat de l'educació per a tot l'alumnat, l'equitat que garanteixi la igualtat d'oportunitats, la transmissió i efectivitat de valors que afavoreixin la llibertat, responsabilitat, tolerància, igualtat, respecte i justícia, etcètera.

El text de esta Llei preveu l'existència de centres d'educació públics, centres d'educació privats i centres d'educació privats concertats. Els centres d'educació privats concertats són centres creats per iniciativa de la societat civil, però mantinguts, en tot o en part, amb fons públics. Aquests centres responen a l'exigència constitucional (article 27.1 de la Constitució Espanyola) de llibertat d'ensenyament, és a dir, de la libertat dels pares de família a triar el tipus d'escola a la que volen que assisteixin els seus fills, per la qual es imprescindible superar els obstacles econòmics d'una elecció lliure.

 El finançament de la llibertat d'ensenyament amb fons públic pot ser realitzat de diferents maneres: Amb l'ajuda directa de les famílies a través del denominat xec escolar, el pagament del salari dels mestres dels centres educatius no estatals, entre d'altres. El model recollit a la LOE pel que fa a concerts educatius és precisament aquest últim: finançar els sous dels mestres.

La LOE inclou les vuit competències bàsiques que s'inclouen en l'informe Chirac. que no estava a les lleis educatives anteriors és el de competència. Es considera que l'educació ha de contribuir al desenvolupament de competències apart d'impartir continguts concrets. Aquestes competències són habilitats personals que permeten l'alumne integrar-se amb èxit a la vida adulta. Es basen en un ensenyament interdisciplinari i pràctic més que en l'acumulació de coneixements. Les vuit competències bàsiques són:

 Competència comunicativa o lingüística.

 Competència lògico-matemàtica.

 Competència de coneixement i interacció amb el món físic.

 Competència artística i cultural.

 Competència social i ciutadana.

 Competència d'autonomia personal.

 Competència digital.

 Competència d'aprendre a aprendre.



A Catalunya, tenim la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), una llei de rang autonòmica aprovada pel Parlament de Catalunya el 2009 i publicada al DOGC el 10 de juliol d'aquell any. La llei desenvolupa i concreta les competències d'educació que té Catalunya en virtut de l'Estatut de Catalunya i es basava també en el Pacte Nacional de l'Educació que era participat pels grups parlamentaris de CiU, PSC, ERC i ICV que representaven en aquella legislatura una àmplia majoria de l'arc parlamentari.

La LEC aposta per un servei d'educació de Catalunya on els centres públics i concertats participin dels criteris d'equitat, excel·lència i corresponsabilitat garantint-los la suficiència econòmica per al seu funcionament, respectant el dret a la lliure elecció de centre dels ciutadans, i el dret a definir el caràcter propi per part de la titularitat de cadascun dels centres educatius, que la mateixa llei defineix per als centres públics. La llei d'educació de Catalunya garanteix també la suficiència financera dels centres concertats i potencia la figura del contracte-programa per aquells centres que participin decididament en la corresponsabilització.

La LEC fa una aposta decidida per la modernització de la gestió dels centres públics. Per donar satisfacció a aquest objectiu, el text dota d'autonomia als centres per poder tirar endavant el seu projecte educatiu propi adaptat al seu entorn. Els centres educatius hauran de tenir un Projecte Educatiu de Centre (PEC) que contemplaran indicadors de progrés.

L'autonomia permetrà al centre tenir marge de gestió del currículum (amb l'objectiu d'amotllar-lo al màxim a les necessitats dels alumnes), autonomia d'organització pedagògica (per millorar la capacitat de gestió de les aules i dels mètodes innovadors), així com de gestió de recursos humans (els llocs de treball docents es podran proveir a través de concursos generals, específics i sistemes de provisió especial) i econòmics (per poder decidir les necessitats de material en base a les necessitats del projecte educatiu).

Una altra de les apostes de la Llei se centra en la figura de la direcció. Així, els directors d'escoles i instituts tindran la categoria d'autoritat pública. Per ser nomenats, els directors hauran de presentar un projecte de direcció en el qual s'haurà de detallar la gestió del projecte educatiu de centre.

L'avaluació passa a ser un dels ítems clau de la Llei, en tant que es fa imprescindible per comprovar l'adequació dels resultats dels projectes educatius de centre als seus indicadors. La Llei crea l'Agència d'Avaluació de l'Educació, una entitat que esmerçarà els esforços a avaluar els projectes educatius (entesa com a acompanyament) i també podrà fer propostes a l'Administració competent per millorar els currículums generals.

Amb l'objectiu de potenciar la comunicació i el compromís entre les famílies i els centres, cada centre haurà de formular una carta de compromís educatiu en la qual s'expressin els objectius necessaris per assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives. A través d'aquesta carta es potencia la participació de les famílies en la vida del centre. Les famílies hauran de conèixer la carta i hauran d'avenir-se a compartir els principis que la inspiren ?que respecten els drets i les llibertats de les famílies recollits en les lleis? i a donar-hi compliment. El Departament haurà d'impulsar les orientacions que determinin els continguts per a l'elaboració d'aquesta carta.

Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència. Aprovada pel Parlament de Catalunya el 12 de maig de 2010

La Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència vol atendre, protegir i promocionar el benestar personal i social dels infants i dels adolescents, i garantir l'exercici dels seus drets i responsabilitats. Situa l'infant i l'adolescent com a subjecte de drets i oportunitats i actualitza la normativa que fins ara hi havia en aquest camp per adaptar-la a les noves necessitats i circumstàncies socials.

La nova Llei recull tota la legislació actual catalana sobre la infància i l'adolescència i introdueix novetats en aspectes com la protecció davant el maltractament d'infants i adolescents, el procediment de desemparament o el procés d'acolliment, amb dues noves modalitats: el permanent i l'especialitzat.

Una de les grans novetats de la Llei és que incorpora la prevenció a les polítiques de protecció, fins ara majoritàries. A partir de l'entrada en vigor de la Llei, a banda de promoure i regular les mesures per pal·liar les situacions de risc, s'incorporen i es dicten normatives pel que fa a la prevenció, l'atenció, la promoció i la participació de la infància i l'adolescència.

Una altra de les novetats destacades de la nova Llei és el fet que prioritza que en casos de maltractament familiar sigui la persona maltractadora qui deixi la llar, en lloc de l'infant. També vol evitar la doble victimització, és a dir, que els infants hagin de declarar dues vegades per un cas d'abús o maltractament.

Els temes clau d’aquesta llei són:

Protecció pública davant els maltractaments infantil. Que en casos de maltractament familiar sigui la persona maltractadora qui deixi la llar, en lloc de l'infant. També vol evitar que en cas d'abús o maltractament, els infants hagin de declarar dues vegades davant del jutge i fa un èmfasi especial a la protecció de l'infant i l'adolescent davant la victimització secundària.

Nou model de protecció de la infància i l'adolescència. La Llei implanta un model nou de protecció i fa una separació entre situacions de risc social i desemparament. La declaració de desemparament ja no és l'únic títol que habilita la intervenció protectora dels poders públics, sinó que es reserva per a aquells casos d'especial gravetat en què cal separar l'infant o adolescent del seu nucli familiar.

Temps límit per oposar-se al desemparament i la protección. La norma també estableix un temps límit per oposar-se judicialment a les resolucions de desemparament i a les mesures de protecció. D'aquesta manera, s'evita que els infants hagin de patir situacions d'incertesa. En el cas de l'acolliment preadoptiu, que és el pas previ obligatori abans de l'adopció, el termini que tenen els progenitors per oposar-s'hi és de dos mesos.

Noves modalitats d'acolliment: especialitzat i permanent. L'acolliment familiar permanent es durà a terme quan el desemparament sigui pràcticament definitiu, però no sigui possible l'adopció o no es consideri l'opció més favorable per al infant i adolescent.

L'acolliment familiar en unitat convivencial d'acció educativa estarà adreçat a infants i adolescents tutelats que requereixen una atenció més especialitzada: infants i adolescents amb necessitats educatives especials (per causes psíquiques, físiques o sensorials), amb malalties cròniques i/o trastorns de conducta, i grups de germans.

Foment de la participació de la infància i l'adolescència. Per promocionar la participació dels infants i adolescents, la Llei crea un Consell Nacional de la Infància.

La norma també crea la figura del procurador de la infància i l'adolescència per tal de donar plena efectivitat al dret dels infants i adolescents tutelats per la Generalitat de ser escoltats. Aquesta figura s'encarregarà de la inspecció i l'atenció de les sol·licituds i queixes dels infants i adolescents tutelades, així com de realitzar recomanacions i propostes en aquest àmbit.

Transversalització de les polítiques d'infància i adolescencia. La Llei fomenta una revisió global del dret i de les polítiques públiques des del prisma de l'interès superior de la infància i l'adolescència. En aquest sentit, tota política i tota norma hauran de ser avaluades des de la seva perspectiva per garantir que inclouen els objectius i les accions pertinents adreçades a satisfer les seves necessitats. Aquesta nova política també planteja la necessitat de dissenyar polítiques públiques adreçades a tota la infància, i no únicament a la infància en risc.

D'altra banda, la normativa comporta refer conceptes i formes de veure el món, pensar des d'un altre paradigma que consideri les condicions, les situacions i les necessitats de les persones infants i adolescents en tots els àmbits, donant preeminència al seu interès com a valor superior de l'ordenament jurídic.

S'estableix, a més, un sistema d'atenció als infants que es basi en criteris de treball estructurats en xarxa, en què les diferents administracions públiques implicades en la prevenció, la detecció i la protecció de les situacions de risc i de desemparament actuïn de manera integrada, en un àmbit territorial concret.



 Prevenció. El concepte de prevenció té una importància clau, entès com el conjunt d'actuacions socials anticipatòries per evitar situacions no desitjades i per afavorir les situacions favorables. Les administracions públiques han de desenvolupar les actuacions necessàries per prevenir les situacions que són perjudicials per al benestar o el desenvolupament integral dels infants i adolescents.

Així, la Llei definirà la prevenció del risc social, que té per objecte aquelles situacions que afecten conjunts d'infants o adolescents de forma global, siguin de caràcter territorial, cultural o social, en les quals concorren indicadors o factors de risc que fan palesa la probabilitat que aquests infants o adolescents puguin resultar perjudicats en el seu desenvolupament o benestar. També determina que la prevenció de la desprotecció infantil, la prevenció personal, té per objecte aquelles situacions en les quals concorren indicadors o factors de risc que fan palesa la probabilitat que l'infant o adolescent que els pateixi resulti en un futur desatès en les seves necessitats bàsiques.

Les ciències humanes i socials ens han de proporcionar aquells indicadors i factors de risc que ens han de permetre conèixer i actuar conforme a aquest coneixement, tant en les actuacions adreçades a conjunts amplis de població de forma genèrica, com en aquelles destinades a atendre casos concrets de manera personalitzada.

Dins d'aquest marc, la Llei dedica un article a la prevenció de la mutilació genital femenina i determina com s'ha d'actuar si se'n detecta un cas.





Enunciats

-          Ed. De qualitat

-          Equitat i excelencia

-          Autonomia i iniciativa, lligat al rendiment de comptes

-          Pacte social per l’educació i la infancia