FREINET I LA COMUNICACIÓ

El personatge que més m’interessa personalment és Celéstin Freinet (1896-1966).

Aquest va ser un pedagog francès , creador de les tècniques pedagògiques que porten en el seu nom. La part que personalment més valoro d’aquest autor és en relació al seu interès per la comunicació, doncs considero que les seves idees van ser molt avançades per la seva època, i que ara avui dia més que llavors s’han de tenir en compte a les escoles actuals.

Freinet va treballar com a pastor quan era nen, per la qual cosa va estar molt en contacte amb la natura. De gran va ser mestre de poble, fet pel qual les seves propostes neixen de la realitat escolar quotidiana. Va anar a l’escola de mestres de Niza, i va ser ferit greument a un pulmó durant la guerra de 1914, cosa que li va fer estar quatre anys de convalescència.

 Va introduir la impremta a l’escola i va participar en congressos internacionals de l’Escola Nova. Va conèixer als mestres de llavors, personatges com Ferrière, Claparède, Bovet i Cousinet.

Treballa molt junt amb la seva dona, Elise.

Principals aportacions

“La escuela no debe desinteresarse de la formación moral y cívica de los niños y niñas, pues esta formación no es sólo necesaria, sino imprescindible, ya que sin ella no puede haber una formación auténticamente humana”.

-          Educació pel treball

Organitzar les classes en diferents “taules de treball”. Es potencia el treball de classe sobre la base de la lliure expressió dels nens.

Plans de treball: Fer un pla de treball setmanal on cada nen establia i marcava totes les activitats que faria en aquestes hores. Després feien una assemblea general per fer posades en comú.

-          Caràcter democràtic i social.

Molt important el principi de cooperació i el diàleg.

L’assemblea de classe: dedicar un temps per parlar amb el grup, plantejar problemes i buscar la manera de resoldre’ls. Serveix per la cooperació i la democràcia, així com per a la revisió del treball del grup.

-          Experimentació com a base.

L’aprenentatge s’obté a partir de les pròpies experiències, de la manipulació de la realitat i d’un context on els alumnes puguin formular i expressar les seves experiències.

No als llibres de text. Millor la tècnica d'observació que es convertia en coneixement. EL LLIBRE DE LA VIDA (Fer nosaltres el llibre a partir de la vida que observem).

Organitzar sortides amb els nens, observaven el camp, els canvis estacionals, l’agricultura,etc.

-          El text lliure:

Demanar a l’Infant la realització d’un text fet lliurement, sense tema prefixat, per estimular la creativitat i donar pas als interessos del nen.

Aquesta activitat es desenvolupa fent una lectura davant de tot el grup, donant així lloc a un procés de correcció col·lectiva.

Posteriorment, s’utilitzava la IMPREMTA de manera que el nen podia viure la màgia de fer còpies impreses de la seva pròpia obra.

-          Incorporació a l’educació de qualsevol material o eina útil.

Utilitza, revistes, llibres, mitjans de comunicació, etc.

-          Incloure mètodes didàctics clars: lectura, càlcul, dibuix..

Ho fa amb una transformació radical, a través de la funcionalitat del treball. Cal crear institucions que impliquin que el treball escolar tingui un sentit, una funció des del punt de vista dels nens. Per exemple el càlcul s’ha d’ensenyar de forma aplicada, mesurant els camps, pesant els productes...

L’ interès per la Comunicació

Freinet mostra un especial interés per la Comunicació que el porta a practiques originals d’aprenentatge.

Un exemple és la seva visió del text com al producte d’una voluntat de comunicació, en contra de la tècnica de la construcció sintètica que s’utilitzava a França, ell potencia un aprenentatge més natural i funcional (*Relacionat amb les idees de Decroly, sobre el fet de que la percepció del text no és sintètica, lletra darrera lletra, sinó de manera global).

A més, promou presentacions orals d’aquests textos, de manera que a més de treballar l’expressió oral, els nens utilitzaven suports visuals mitjançant dibuixos, quadres o projeccions. Aquest aspecte resulta fonamental avui dia, doncs les presentacions visuals són un recurs imprescindible a qualsevol conferència o presentació en aquesta societat, i per tant em sembla que Freinet va tenir una visió molt progressista i que va establir  un model que ara s’ha extès de manera indubtable.

Però l’interès de Freinet vers la comunicació va molt més enllà. La comunicació audiovisual va ocupar un paper a les seves classes, i això que ho trobem a faltar encara avui dia, em sembla admirable als anys 50.

Treballar amb la fotografia, deixar que els nens utilitzin la càmera i produeixin imatges fixes d’allò que observen a l’experimentació directa, genera una motivació, a més d’un aprenentatge bàsic d’aquesta tècnica i un desenvolupament de la creativitat.

De manera similar, a partir del cinema, es posa a l’abast dels alumnes una nova forma d’aprenentatge. En aquells anys on Freinet desenvolupà aquestes idees, el cinema de Hollywood tenia ja una gran força i sorgien pel·lícules comercials i que generaven molts comentaris a l’opinió pública (la comunicació de masses tenia ja un gran pes), i l’autor va detectar en aquests nous interessos dels joves una possibilitat d’aprenentatge.

Des de la meva preocupació per l’adaptació dels nens a la societat de la informació i de la cultura de masses, considero que aquestes innovacions proposades per Freinet haurien d’estar molt vigents a l’actualitat. Aprofitant les modes, els mestres podem tenir una arma poderosa per treballar molts temes. Per exemple, pel·lícules d’èxit actualment que treballen temes de ciència ficció, com és el cas d’Avatar pot generar al grup debats interessantíssims sobre el futur i la situació de la ciència actual. De la mateixa manera, si pensem en els més petits, podem aprofitar molts films d’animació per plantejar qüestions interessants (exemple a Buscando a Nemo. Quins tipus d’animals marins apareixen? Què mengen? Etc)

 I ara vaig més enllà del cinema: les sèries de ficció actuals que segueixen els adolescents, requereixen d’un ensenyament crític previ. Els joves veuen series com Física o química, que aporte una visió irreal dels instituts i la societat en general. Detectar els estereotips socials que apareixen en un capñitol d’una d’aquestes sèries podria ser un bon exercici d’ampliació de mires per l’adquisició d’una progressiva “alfabetització” vers aquests tipus de missatges.

Freinet també va incorporar la ràdio a l’escola i el fet d’escoltar l’informatiu diari a classe. Aquesta activitat em sembla molt interessant també avui dia. És curiós que de tants missatges que tenim a l’abast actualment, sovint nens i joves ometen els de contingut informatiu, més enllà dels resultats del futbol o el basquet.

Per acabar, és important considerar la relació de les idees d’aquest autor amb les propostes actuals des del Consell Audiovisual de Catalunya, que està treballant per aconseguir una educació a les escoles sobre Comunicació Audiovisual, i sensibilitzant a la societat sobre la necessitat d’aquest nou aprenentatge.

El CAC planteja la seva proposta des de els següents punts de vista:

• Educació en comunicació vol dir ensenyar i aprendre sobre els mitjans de comunicació (com a objecte d’estudi).

• L’educació en comunicació comprèn l’anàlisi crítica i la producció creativa.

• L’educació en comunicació pot i ha de tenir lloc en l’àmbit de l’educació formal i en el de l’educació no formal. En conseqüència, ha d’implicar tant els infants com els adults.

• L’educació en comunicació ha de promoure l’esperit de comunitat i de responsabilitat social, així com l’autonomia personal.

Aprendre sobre els mitjans de comunicació no es tracta només de conèixer les tecnologies, sinó, sobretot, els llenguatges amb què s’expressen, les estratègies comunicatives i els continguts dels seus missatges. Es tracta de conèixer l’audiovisual com a forma d’expressió i les implicacions del seu ús social.

S’han d’entendre els mitjans de comunicació com a vehicle d’intercanvi social i d’expressió artística i com a forma d’entreteniment, però especialment com a transmissió d’ideologia i de valors. Per tant, és imprescindible que l’educació dels ciutadans i ciutadanes incorpori aquest àmbit.