Tema 7
ALTERNATIVES EN EDUCACIÓ COM A RESPOSTA AL CANVI SOCIAL
No parlem aquí d’una manera de donar resposta a les crítiques al sistema escolar sinó de donar resposta als canvis que s’han donat a la societat i que demanen noves alternatives en l’àmbit educatiu.
Aquests canvis provenen principalment de les següents realitats:
- Ens trobem a l’Era digital, vivim a una societat d'informació digital que provoca la multiplicitat de missatges.
- Ens trobem també a una societat tecnològica (tota la societat està organitzada tecnològicament, no ens referim només als aparells).
- Vivim a una societat de masses i de consum.
- Existència d’una gran diversitat cultural i de sentit.
Herbert Marshall McLuhan (1911-1980),
Educador, filòsof i estudiós canadenc. Va ser professor de literatura anglesa, crítica literària i teoria de la comunicació.
És reconegut como un de los fundadors dels estudis sobre els mitjans, i un dels grans visionaris de la present i futura Societat de la Informació.
Ell va parlar de que s'havia acabat la galàxia Guttemberg, de la impremta, i ara ens trobem a una galàxia digital. Parla també del concepte d’Aldea Global per descriure la interconnexió humana a escala global generada pels mitjans electrònics de comunicació. L'Aldea global ha d'ensenyar també a fer i llegir imatges. Cal educar en aquest context (cal una nova alfabetització!)
També fa una reflexió antropològica: Parla de la historia de la civilització i explica com les tribus es van ajuntar fent pobles i posteriorment estats. Ara parla d'una destribalització, tot això ha quedat curt. La realitat supera les fronteres i aquesta explicació és insuficient. I parlem d'Aldea Global, no hi ha fronteres.
Sobre la historia de la civilització, explica que es donen tres fases:
1. L’Estat tribal. És un període que no està associat amb cap fenomen que ell considera tecnològic: la comunicació verbal.
2. L’Estat de destribalització. El moment clau en el que s’inicia un segon estadi de la civilització, amb la creació de l’escriptura.
3. L’Estat de retribalització. Suposa una marxa enrere i està marcat per l’aparició dels mitjans tecnològics en l’àmbit de la comunicació. Per una altra banda, deriven les barreres estatals derivades dels efectes de l’escriptura i donen cos als projectes de mundialització de la cultura.
PARAL·LELISME ENTRE LES FUNCIONS VITALS I LES FUNCIONS SOCIALS
Es tracta d’una teoria científica reformulada per Martí Teixidó.
Les funcions vitals són 3: NUTRICIÓ (aliment i oxigen), REPRODUCCIÓ (dos sers engendren un de nou), i RELACIÓ (contacte amb l'exterior). Tot això és la vida, i per exemple en els animals unicel·lulars es dóna junt.
Podem establir una analogia, si parlem de que les funcions socials especials també en són 3: la CULTURA (nutrició), l' EDUCACIÓ (reproducció) i la COMUNICACIÓ (relació). Aquestes tres funcions permeten el coneixement, la formació i la informació.
La cultura arriba un moment que es separa de la religió (no es posiciona contra però si independentment a la religió). Amb l'educació passa el mateix (ja tenim emancipada una altra funció social que dona pas a la formació).
Al s.XX amb l'arribada dels mitjans de comunicació com la radio, accessibles sense haver anat a escola (no com als diaris) es dona la comunicació com a fenomen de masses. Continua amb la TV, el cinema i ara les Tics i la importància creixent d’Internet. Això ho canvia tot i permet la INFORMACIÓ (NO CONFONDRE AMB CONEIXEMENT).
La informació, si hi ha formació es converteix en coneixement o enriqueix el coneixement. Qui no té formació va rebent els inputs d'informació gairebé com a deformació. (ex. la tv pot ser un simple entreteniment o pot ser més que això)
*Esquema del procés educador de la comunicació de masses:
L'ésser humà ha d'arribar a la saviesa, a entendre el món en el que viu. Aquesta ha de ser l’aspiració i trobar cadascú el seu sentit de la vida. No sabem exactament que és la saviesa, però no té relació directa amb els estudis. Per exemple, Howard Gardner parla de les intel·ligències múltiples, incloent la intel·ligència espiritual.
Disciplines que estudien això: 1. Mediologia (simbologia que va fent un imaginari, estudia com es transmet el significat), 2. Pedagogia, 3. semiòtica (codis i significats).
Hi ha un procés mitificador a la comunicació de masses.
Hi ha una percepció denotativa. Et presenten la informació escollida per “l'agenda setting”. I Segons com es presenti la informació, es pot donar amb unes connotacions o altres. Quan la informació t'atrapa per l'emoció és més eficient.
A la pedagogia ha de ser el mateix: percepció denotativa --> sensació connotativa --> expressió creativa. Hi cal afegir dues coses, l'Experiència (compartida) i en segons lloc la Raó (crítica). El mestre ha d'aportar elements informatius. És important no censurar. MODEL EDUCADOR DE L'EDUCACIÓ DE MASSES.
* CONSELL AUDIOVISUAL DE CATALUNYA. Joan Ferres, Audiovisual i educació.
CONSTRUCCIONISME, explicació de base biopsicologica (Piaget i Vigotski), com es construeix el coneixement?
Seymour Papert constructivisme.
Creador del LOGO, programa informàtic - llenguatge de programació gràfic matemàtic, lògic, topogràfic. (molt bé a classe de matemàtiques)
Del LOGO es crea el LEGO (el joc de peces) Papert hi col·labora en la seva creació. És una proposta molt interessant i intel·ligent.
Generalment al que es dóna més importància és als resultats acadèmics, però això no és lo principal. L'important és:
1. Interès personal (motivació), fer a través de la funcionalitat com deia Claparede.
2. Rendiment personal (que treballi interessat i al màxim de les seves possibilitats)
3. nivell d'aprenentatge
4. creativitat d'aprenentatge (per als alumnes més avançats)
els pedagogs han de treballar molt punt 1,2 i 4, el punt 3 sortirà sol. els resultats academics no és lo principal.
PEDAGOGIA NARRATIVA. D' Homer a Tolstoi.
Postura del naturalisme de Rosseau. Infants fan una comprensió mítica però quan creixen a l’adolescència, fan una concepció romàntica. Desprès ve la comprensió filosòfica i finalment la irònica.
Kieran Egan
Convençut del racionalisme excessiu a l’educació dels infants, ell va crear la Pedagogia Imaginativa.
Kieran Egan critica els principis en els que es basa la didàctica a l’escola primària, segons els que els nens només aprenent anant d’allò concret a allò abstracte i de lo senzill a lo complex, i de la manipulació a la conceptualització simbòlica. Aquests plantejaments obliden les eines fonamentals amb les que compten en els nens per atribuir significats: la imaginació i la fantasia.
Quan els nens arriben a l’escola són ja capaços de tenir uns coneixements abstractes molt potents: bondat/maldat, valor/covardia, veritat/mentida, etc. Tant les imatges mentals com els coneixements abstractes permeten als nens comprendre histories com la de Blancaneus, o fer que en la seva imaginació els animals parlin, encara sabent per la seva experiència que allò no és així.
Si sabem que tot això és cert aleshores no podem afirmar que en nen només aprèn d’allò concret a allò abstracte. Per tant, no podem dir que no s’ensenya Història als infants petits perquè no tenen els coneixements abstractes necessaris.
Ell parla sobretot d’ INTRODUIR LES NARRACIONS EN L’ENSENYAMENT DE LES CIÈNCIES.
La ciutat educadora. Edgar Faure i UNESCO
La idea de ciutat educadora va ser formulada originalment en 1972 per Edgar Faure en la obra Aprendre a ser “Learning to be”, on exposava que els termes de la relació entre societat i educació canvien de naturalesa i que actualment ha d’haver un procés de compenetració íntima de l’educació i el teixit social, polític i econòmic, en les unitats familiars i a la vida cívica.
Manté com a principi bàsic el fet de que “tot individu ha de tenir la possibilitat d’aprendre durant tota la seva vida”, i per una altra, la imperiosa necessitat de treure l’educació dels espais tancats on es trobava sempre, per traslladar-la també a llocs de reunió, a les fàbriques, la plaça, els parcs, els carrers, etc. En definitiva, a tots els espais públics.
Va ser una recapitulació de la renovació pedagògica de l'Escola Activa i una prospectiva de l'Escola
de la societat telecomunicada.
