Sistema escolar i pedagogía a España i a Catalunya
ü La Institución Libre de Enseñanza
ü La Renovació pedagògica a Catalunya
La Constitució de 1812 i l’educació:
El Informe Quintana (1813). Els diputats liberals estaven convençuts de la necessitat d’ampliar els principis constitucionals en matèria educativa i van crear una Junta d’Instrucció pública per la realització d’un informe sobre la reforma general de l’ educació.
Aquest informe, va ser redactat finalment per l’escriptor il·lustrat i lliberal, Manuel José Quintana, definint l’educació como un instrument de reforma social i el mitjà més adequat per l’evolució i el progrés de la societat (*Relacionat amb les idees de Condorcet.
El contingut essencial fou el següent:
-igualtat de tots els ciutadans vers la cultura i l’educació.
-universalitat de l’educació, com a conseqüència de la igualtat.
-uniformitat, o l’ús dels mateixos llibres de text i d’iguals mètodes a l’ensenyament.
-el caràcter públic i gratuït, especialment al primer ensenyament.
-llibertat d’ elecció de centre docent.
Tots els principis bàsics anaven dirigits a la millora de l’ensenyament oficial de la població masculina. L’informe distingia clarament entre la instrucció a la que tenen dret tots els nens -que ha de ser universal, completa, gratuïta i lliure- de l’educació que rebien les nenes.
Ley Moyano (1857): Llei espanyola impulsada pel govern moderat. Estructura el sistema escolar, organitzant tres nivells d’ensenyament.
Educació primària, obligatòria fins els 12 anys i gratuïta.
Educació secundària
La formació superior amb les universitats
També va determinar la llibertat de creació de centres (escola catòlica/laica). Van sorgir disputes sobre qüestions com la gratuïtat, la llibertat de càtedra o la obligatorietat.
Però les línees fonamentals de la Llei Moyano líneas fundamentales de la ley Moyano van sobreviure fins la Ley General de Educación de 1970, que va establir l’escolarització obligatòria fins els los 14 anys, i la LOGSE de 1990 que va augmentar aquesta edat als 16 anys.
ü La Institución Libre de Enseñanza
Fundada l’anys 1876 per un grup de catedràtics (entre els que es trobaven Francisco Giner de los Ríos, Gumersindo de Azcárate i Nicolás Salmerón), separats de la Universitat per defensar la llibertat de càtedra i negar-se a ajustar els seus ensenyaments als dogmes oficials en matèria religiosa, política o moral. Això els va fer trobar-se obligats a continuar la seva feina educadora al marge dels centres universitaris de l’Estat.
Van crear un establiment educatiu privat, primerament orientat cap a la formació universitària i posteriorment ja a l’educació primària i secundària.En tot aquest projecte van participar altres personalitats compromeses amb la renovació educativa, com són Joaquín Costa, Augusto González de Linares, Hermenegildo Giner o Federico Rubio.
Es va crear pels que ja eren mestres, la Escola Superior de Magisteri (pedagogia).
Fins la Guerra Civil, 1936, la ILE va ser el centre de la introducció a Espanya d’avançades teories pedagògiques i científiques.
*Manuel-Bartolomé Cossio, fou qui va impulsar la residència d’ estudiants, però no només com un lloc on viure sinó també per a la cultura, doncs allà continuava el seu aprenentatge.
*Lorenzo Luzuriaga. Va fer Missions pedagògiques, a les quals anava pels pobles difonent la cultura.
Escola catalana i lliurepensadora a Catalunya
Francesc Flos i Calcat (Arenys de Mar, 1856 - Barcelona, 1929).
Pedagog, cal·lígraf i escriptor. Fundador de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, del col·legi Sant Jordi i altres escoles. Destacà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) pel mètode pedagògic d'ensenyament de la gramàtica catalana als infants.
Als anys 20 descobrí la seva vocació de pedagog en una escola del Masnou, on feia de professor de dibuix. Al cap de tres anys, en aconseguir el títol de magisteri, va obrir el seu propi col·legi, també a El Masnou. L'Ajuntament de Barcelona el nomenà cal·lígraf de l'Exposició Universal, però no deixà de treballar per aconseguir un ensenyament en català.
Finalment, fundà el Col·legi Sant Jordi, al carrer Sant Honorat, a Barcelona, que s'inaugurà el 1898 amb el propòsit de treballar per la causa cultural de Catalunya mitjançant una ensenyança catalana basada en el model pedagògic d'ensenyar jugant.
D'altra banda, publicà diversos llibres i edità el primer mapa mural de Catalunya basat en les comarques (1906). L'any 1899 fundà l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. A més de noves biblioteques, creà la Granja Escolar per tal que els infants experimentessin a l'aire lliure.
En morir el pedagog, l'escola canvià de nom i passà a dir-se Escola Flos i Calcat fins que el 1939 la dictadura franquista l'obligà a tancar les portes definitivament.
* Cartell de "l'escola en català ara i sempre".
Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 1859 - Barcelona, 1909)
Important pedagog català. Al 1901 va crear l'Escola Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària. També va escriure l'obra que duu per títol L'Escola Moderna, on exposa els seus principis pedagògics.
Pertanyia a una família de petits propietaris rurals, molt catòlica, Ferrer i Guàrdia va reaccionar com anticlerical. Fou enviat per la seva família a treballar a Barcelona, on va trobar col·locació a la botiga d'un graner (alguns diuen d'un drapaire) al districte de Sant Martí de Provençals. No tenia ni quinze anys quan el comerciant el va inscriure a classes nocturnes, iniciant-lo en els ideals republicans. Els anys següents el jove autodidacta va estudiar a fons l'ideari de Pi i Margall i va conèixer les doctrines dels internacionalistes. Va subsistir ensenyant castellà fins a 1901, temps que va aprofitar per a concebre els conceptes educatius anarquistes que després aplicaria a Espanya en el seu projecte d'Escola Moderna.
Una generosa herència (un milió de francs) d'una antiga alumna, Ernestina Meunier, va fer possible portar a terme el seu projecte a la ciutat de Barcelona, fins que el 1906 Mateo Morral, traductor i bibliotecari del seu centre educatiu, va perpetrar l'atemptat frustrat contra Alfons XIII a Madrid. Això va tenir com a conseqüència per a Francesc Ferrer el tancament de l'Escola Moderna i un any d'empresonament a la presó Model de Madrid per complicitat, al terme dels quals va ser absolt.
El 13 d'octubre de 1909 va ser executat a la presó del castell de Montjuïc, acusat d'haver estat l'instigador de la revolta coneguda com la Setmana Tràgica de Barcelona del 1909. Poc després de la seva mort es van obrir arreu del món diverses Escoles Modernes inspirades en la seva pedagogia. Una de les més importants va ser la Modern School de Nova York, fundada en 1911.
L'Escola Moderna va ser un moviment de pedagogia llibertària que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XX, i que va adoptar la filosofia d'ensenyament de Francesc Ferrer i Guàrdia. Per a donar impuls a aquest moviment reformador, va ser creada el 1906 la Lliga Internacional per a la Instrucció Racional de la Infància, els principis estatutaris de la qual establien que:
L'educació de la infància ha de fonamentar-se sobre una base científica i racional; en conseqüència, cal separar d'ella tota noció mística o sobrenatural.
La instrucció és part d'aquesta educació. La instrucció ha de comprendre també, al costat de la formació de la intel·ligència, el desenvolupament del caràcter, la cultura de la voluntat, la preparació d'un ésser moral i físic ben equilibrat, les facultats del qual estiguin associades i elevades a la seva màxima potència.
L'educació moral, molt menys teòrica que pràctica, ha de resultar principalment de l'exemple i en donar-se suport sobre la gran llei natural de la solidaritat.
És necessari, sobretot en l'ensenyament de la primera infància, que els programes i els mètodes estiguin adaptats el màxim possible a la psicologia del nen, cosa que gairebé no succeeix enlloc, ni en l'ensenyament públic ni en el privat.
Així doncs els principis de Ferrer i Guàrdia defensaven la formació d'homes i dones aptes per a evolucionar sense parar, capaços de renovar els mitjans socials i renovar-se personalment. Apuntava a la alliberació de l'individu per sobre de sí mateix i de la societat. Una educació integral que inclou només el pensament, la sexualitat i els sentiments, així com el desenvolupament de la personalitat infantil.
ü La Renovació pedagògica a Catalunya
Joan Bardina i Castarà (1887- 1950)
Pedagog, periodista i escriptor. De profundes idees catalanistes i federalistes, va descobrir en l’educació el que era impossible des de la política: La transformació social i cultural en clau catalana.
De fet, va estar en contacte amb Enric Prat de la Riba, ja que aquest es va interessar en el projecte educatiu de Bardina.
Fou un gran defensor de l’educació nacionalista catalana i aspirava a una educació amb autonomia pedagògica i lingüística. Va intervenir activament en tot allò referent a l’educació i cultura catalanes.
Per una altra banda, tenia molt contacte i influència de la ILE.
Al 1906 Bardina obre la seva “Escola de Mestres” que oferia ampliació de coneixements als mestres. Era una conquesta cultural progressiva, doncs els mestres educats en aquesta escola poc a poc assumirien la responsabilitat de ser professors a les escoles catalanes.
- Pedagogia activa. Els estudiantes vivien en un clima de llibertat, de alta creativitat, etc.
- Avaluació continuada, tracte molt individualitzat.
- Tot s’autogestionava per professorat i alumnat.
- Confiança amb el professor.
Pau Vila i Dinarès (1881-1980)
Pedagog, investigador i escriptor que va destacar en el camp de la Geografia.
En 1902 va entrar com a mestre a l’ Ateneu de Badalona. En 1905, després d’uns contactes frustrats amb l’Escola Moderna de Ferrer i Guardia, va crear la Fundació Horaciana d’educació. Aquesta era una escola molt creativa, que potenciava el dibuix, la pintura i, en definitiva, les arts.
Influències pedagògiques de Rousseau, Pestalozzi y Claparede,
Rosa Sensat i Vila (El Masnou, 1873 - Barcelona, 1961)
Va ser una mestra que contribuí al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del segle XX. També contribuí al canvi social de la dona, doncs ja al 1909 parava a les nenes sobre els seus drets.
Va estudiar magisteri a Barcelona i a la Escuela Central de Magisterio de Madrid. La seva inquietud per aprendre la va portar a estudiar posteriorment a l'Institut Rousseau de Ginebra i a conèixer de prop les noves propostes pedagògiques en diverses escoles europees.
Desenvolupà una gran tasca divulgadora dels nous corrents educatius i la seva gran capacitat organitzadora la van portar a ser la primera directora de l'Escola de Bosc, a la secció de nenes, càrrec que ocupà entre 1914 i 1930. Posteriorment, des de 1930 fins al 1939, va ser-ho del Grup Escolar Milà i Fontanals del Patronat Escolar. Trasbalsada pel desenvolupament de la guerra i l'arribada del franquisme, la van jubilar al 1939.
Al 1921 va rebre l'encàrrec de dissenyar el pla d'estudis de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i estableix un programa força ampli per les dones obreres i les de classe mitjana. La seva activitat es concretà també en diversos cursos i conferències als estudis normals de la Mancomunitat, a les escoles d'estiu i al mateix Institut de la Dona. Participà en importants congressos com el I Congrés Nacional d'Ensenyament Primari a Barcelona (1909), el III Congrés Internacional d'Enseignement Menager, a París (1922), i al Congrés des Écoles Nouvelles, a Niça (1932).
El reconeixement a la seva tasca portà a un col·lectiu de mestres a fundar el 1965 l'Escola de Mestres Rosa Sensat.
Alexandre Galí (1886- 1969
Pedagog i historiador català.
1909. Aquest any, i sense tindre encara el títol de mestre, va iniciar la seva tasca pedagògica a l'Escola de Mestres de Joan Bardina.
El 1910 li van encarregar la direcció de l'Escola Vallparadís de Terrassa, i el 1915 començà la seva col·laboració amb Prat de la Riba com a funcionari del Consell d'Investigació Pedagògica, més tard Consell de Pedagogia, del qual fou secretari general (1916-23).
Al mateix temps organitzà les escoles d'estiu, fou administrador general de l'Escola Industrial (1917), dirigí els estudis normals de la Mancomunitat (1920) i l'Escola Montessori dependent de la Mancomunitat (1922), fundà i dirigí el "Butlletí dels Mestres" (1922) i publicà nombrosos articles a "Quaderns d'Estudi" i fou nomenat president de la comissió tècnica de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (1922-1969).
El 1924 fundà, amb un grup de mestres i alumnes de la clausurada Escola Montessori, la Mútua Escolar Blanquerna (1924-1939), on es dedicà activament a l'experimentació dels mètodes de l'escola activa.
Pere Vergés (1896 – 1970)
El 1915, amb només dinou anys, Pere Vergés assoleix el títol de magisteri de grau superior.
El 1920 va ser nomenat director de les escoles del Districte II, impulsades per l'esquerra catalanista de l'època.
L'any 1921 es convertir en el director de l'Escola del Mar i durant els estius de 1922 i 1923 (primera època), i 1930, 1931 i 1932 (segona època), Vergés també va ser director de la Colònia d'Estiu a Calafell: la República d'Infants de Vilamar.
Després de la destrucció de l'Escola del Mar, Vergés va continuar la seva tasca al Roserar de Montjuïc (1938-1948) i a l'edifici del barri del Guinardó, on va romandre fins a la seva jubilació, el 1965. El mateix any va encarregar-se de la direcció pedagògica de l'Escola Garbí d'Esplugues de Llobregat i, tres anys després, de la Institució Pere Vergés de Badalona, on la seva filosofia ha perdurat fins als nostres dies.
Algunes de les obres en educació fetes per part de l’Ajuntament de Barcelona i de la
Mancomunitat de Catalunya van ser:
- Bilingüisme. Llengua catalana i llengua castellana a l'escola
- Les colònies escolars
- Psicotècnia i orientació professional
- Escola del Treball
- Mètode Montessori:
Llindars d’aprenentatge a l’infant
Educació sensorial i experimentació directa
Importància del silenci
Importància del material didàctic
- Tècniques Freinet
