Educació comunicativa: expressar emocions, impressions que et produeix. L’adult no ha de conduir res, ha de deixar que surtin les impressions.
Escola Súnion, 1974. Alternativa pedagògica per la ESO i batxillerat.
Súnion és una escola que va aparèixer el 1974 com a institució cultural catalana com a centre d’educació secundària.
Pep Costa parteix de dos idees:
- partir del grup d’iguals. Grups per treballar sempre junts, amb els amics. De cada grup cada un es convertia en el monitor de matemàtiques, el de llengua, el de medi, etc... Ell es posava en contacte amb el monitor.
- Utilitzar els mitjans audiovisuals. Primer només tenien un projector de diapositives, i a partir dels 80 ja tenien un estudi audiovisual on podien fer vídeo.Els alumnes ho podien aprofitar i treballar-hi.
Quina utilitat ha de tenir que s’incorporin aquestes tecnologies? No és només un valor d’aprenentatge sinó que té un valor d’educació personal. Per exemple, la creació d’una narrativa de ficció audiovisual (ex. Creació d’un curtmetratge), basant-se en una realitat real.Una idea seria demanar als alumnes la creació d’un curt relacionat amb la discriminació a l’escola. Els alumnes quan realitzen l’activitat, projecten la consciència i treballen molt més que el coneixement de la imatge i les tecnologies de l’audiovisual, treballen aquests valors i se n’adonen del que no s’ha de fer, a l’hora de dramatitzar-lo. El fet de fer aquest muntatge, també fa valorar als alumnes i els sensibilitza i consciencia.
Hi ha coses que presentades en ficció, causen un precedent el l’infant que li servirà perquè li quedi i ell pugui evitar aquesta situació. Com l’exemple de la pel·lícula d’una nena que travessi la carretera.
La ficció a vegades surt de la realitat, però no s’ha de confondre s’han d’evitar casos en que hi ha hagut un accés de confondre la realitat amb la ficció.
Aprofitant les modes, els mestres podem tenir una arma poderosa per treballar molts temes. Per exemple, pel·lícules d’èxit actualment que treballen temes de ciència ficció, com és el cas d’Avatar pot generar al grup debats interessantíssims sobre el futur i la situació de la ciència actual. De la mateixa manera, si pensem en els més petits, podem aprofitar molts films d’animació per plantejar qüestions interessants (exemple a Buscando a Nemo. Quins tipus d’animals marins apareixen? Què mengen? Etc)
I anant més enllà del cinema: les sèries de ficció actuals que segueixen els adolescents, requereixen d’un ensenyament crític previ. Els joves veuen series com Física o química, que aporta una visió irreal dels instituts i la societat en general. Detectar els estereotips socials que apareixen en un capítol d’una d’aquestes sèries podria ser un bon exercici d’ampliació de mires per l’adquisició d’una progressiva “alfabetització” vers aquests tipus de missatges.
TIC: tecnologies de la informació i la comunicació.
TAC: tecnologies aplicades a la col·laboració.
Una situació econòmica dur a terme les tecnologies a les escoles, per això Catalunya hi va participar.
Les TAC formen part d’un nou model pedagògic.
Darrera d’aquest nou projecte hi ha grans interessos econòmics.
Escoles TIC 2.0: Criden molt l’interès de l’alumnat. Permet respondre a les necessitats educatives específiques i especials.
Les tecnologies de la informació i els mitjans de comunicación no canvien el model escolar. El model escolar es canvia amb pedagogía fonamentada en el coneixement de l'infant o jove, amb els recursos, tècniques i procediments de la nostra societat que articulin totes les variables en un sistema: coherent internament, consistent científicament, eficaç en objectius educatius i evident en el comportament cultural fora de l'escola (no sols exàmens).
basat en estimular el gust pel coneixement i en enfortir la voluntat, deixant els controls com a seguretat última.
basat en estimular el gust pel coneixement i en enfortir la voluntat, deixant els controls com a seguretat última.
Xtec: xarxa de tecnologies de l’educació de Catalunya. Dóna molts recursos per ajudar als mestres. Hi ha projectes en xarxes, experiències, idees per fer treballs cooperatius...
Els mestres públics només tenen 30 hores laborals a l’escola.
NOVA ALFABETITZACIÓ
Cal fer lectura de la imatge a l’escola, cal una nova alfabetització en els infants (i sovint en els adults) per saber interpretar correctament els missatges visuals i audiovisuals al que estem sotmesos contínuament en aquesta societat de la informació en la que vivim. Els nens, des de ben petits estan exposats a aquests missatges, quan encara no tenen capacitat per fer una interpretació correcta.
A més, les persones rebem una enorme influencia del que veiem i escoltem als mitjans de comunicació, per la qual cosa és imprescindible també aprendre a identificar la intencionalitat de cada missatge i l’efecte que persegueix provocar en nosaltres, per tal de ser conscients i tenir capacitat per decidir personalment si volem deixar-nos endur per aquest efecte o no.
Cal una capacitat crítica davant dels missatges audiovisuals.
Ex. *Va sortir a la televisió el videoclip de Mikel Jackson i a Alacant i Madrid es van trencar cotxes a un pàrquing. S’ha d’explicar que això és una metàfora. S’ha d’educar per poder interpretar la televisió.
Celéstin Freinet (1896-1966).
Aquest va ser un pedagog francès , creador de les tècniques pedagògiques que porten en el seu nom.
Freinet va treballar com a pastor quan era nen, per la qual cosa va estar molt en contacte amb la natura. De gran va ser mestre de poble, fet pel qual les seves propostes neixen de la realitat escolar quotidiana. Va anar a l’escola de mestres de Niza, i va ser ferit greument a un pulmó durant la guerra de 1914, cosa que li va fer estar quatre anys de convalescència.
Va introduir la impremta a l’escola i va participar en congressos internacionals de l’Escola Nova. Va conèixer als mestres de llavors, personatges com Ferrière, Claparède, Bovet i Cousinet.
Treballa molt junt amb la seva dona, Elise.
Principals aportacions
“La escuela no debe desinteresarse de la formación moral y cívica de los niños y niñas, pues esta formación no es sólo necesaria, sino imprescindible, ya que sin ella no puede haber una formación auténticamente humana”.
- Educació pel treball
Organitzar les classes en diferents “taules de treball”. Es potencia el treball de classe sobre la base de la lliure expressió dels nens.
Plans de treball: Fer un pla de treball setmanal on cada nen establia i marcava totes les activitats que faria en aquestes hores. Després feien una assemblea general per fer posades en comú.
- Caràcter democràtic i social.
Molt important el principi de cooperació i el diàleg.
L’assemblea de classe: dedicar un temps per parlar amb el grup, plantejar problemes i buscar la manera de resoldre’ls. Serveix per la cooperació i la democràcia, així com per a la revisió del treball del grup.
- Experimentació com a base.
L’aprenentatge s’obté a partir de les pròpies experiències, de la manipulació de la realitat i d’un context on els alumnes puguin formular i expressar les seves experiències.
No als llibres de text. Millor la tècnica d'observació que es convertia en coneixement. EL LLIBRE DE LA VIDA (Fer nosaltres el llibre a partir de la vida que observem).
Organitzar sortides amb els nens, observaven el camp, els canvis estacionals, l’agricultura,etc.
- El text lliure:
Demanar a l’Infant la realització d’un text fet lliurement, sense tema prefixat, per estimular la creativitat i donar pas als interessos del nen.
Aquesta activitat es desenvolupa fent una lectura davant de tot el grup, donant així lloc a un procés de correcció col·lectiva.
Posteriorment, s’utilitzava la IMPREMTA de manera que el nen podia viure la màgia de fer còpies impreses de la seva pròpia obra.
- Incorporació a l’educació de qualsevol material o eina útil.
Utilitza, revistes, llibres, mitjans de comunicació, etc.
- Incloure mètodes didàctics clars: lectura, càlcul, dibuix..
Ho fa amb una transformació radical, a través de la funcionalitat del treball. Cal crear institucions que impliquin que el treball escolar tingui un sentit, una funció des del punt de vista dels nens. Per exemple el càlcul s’ha d’ensenyar de forma aplicada, mesurant els camps, pesant els productes...
L’ interès per la Comunicació
Freinet mostra un especial interés per la Comunicació que el porta a practiques originals d’aprenentatge.
Un exemple és la seva visió del text com al producte d’una voluntat de comunicació, en contra de la tècnica de la construcció sintètica que s’utilitzava a França, ell potencia un aprenentatge més natural i funcional (*Relacionat amb les idees de Decroly, sobre el fet de que la percepció del text no és sintètica, lletra darrera lletra, sinó de manera global).
A més, promou presentacions orals d’aquests textos, de manera que a més de treballar l’expressió oral, els nens utilitzaven suports visuals mitjançant dibuixos, quadres o projeccions.
Aquest aspecte resulta fonamental avui dia, doncs les presentacions visuals són un recurs imprescindible a qualsevol conferència o presentació en aquesta societat.
Però l’interès de Freinet vers la comunicació va molt més enllà. La comunicació audiovisual va ocupar un paper a les seves classes, i això que ho trobem a faltar encara avui dia, em sembla admirable als anys 50.
Treballar amb la fotografia, deixar que els nens utilitzin la càmera i produeixin imatges fixes d’allò que observen a l’experimentació directa, genera una motivació, a més d’un aprenentatge bàsic d’aquesta tècnica i un desenvolupament de la creativitat.
De manera similar, a partir del cinema, es posa a l’abast dels alumnes una nova forma d’aprenentatge. En aquells anys on Freinet desenvolupà aquestes idees, el cinema de Hollywood tenia ja una gran força i sorgien pel·lícules comercials i que generaven molts comentaris a l’opinió pública (la comunicació de masses tenia ja un gran pes), i l’autor va detectar en aquests nous interessos dels joves una possibilitat d’aprenentatge.
Freinet també va incorporar la ràdio a l’escola i el fet d’escoltar l’informatiu diari a classe. Aquesta activitat em sembla molt interessant també avui dia. És curiós que de tants missatges que tenim a l’abast actualment, sovint nens i joves ometen els de contingut informatiu, més enllà dels resultats del futbol o el basquet.
Propostes del Consell Audiovisual de Catalunya, que està treballant per aconseguir una educació a les escoles sobre Comunicació Audiovisual, i sensibilitzant a la societat sobre la necessitat d’aquest nou aprenentatge.
El CAC planteja la seva proposta des de els següents punts de vista:
• Educació en comunicació vol dir ensenyar i aprendre sobre els mitjans de comunicació (com a objecte d’estudi).
• L’educació en comunicació comprèn l’anàlisi crítica i la producció creativa.
• L’educació en comunicació pot i ha de tenir lloc en l’àmbit de l’educació formal i en el de l’educació no formal. En conseqüència, ha d’implicar tant els infants com els adults.
• L’educació en comunicació ha de promoure l’esperit de comunitat i de responsabilitat social, així com l’autonomia
personal.
Aprendre sobre els mitjans de comunicació no es tracta només de conèixer les tecnologies, sinó, sobretot, els llenguatges amb què s’expressen, les estratègies comunicatives i els continguts dels seus missatges. Es tracta de conèixer l’audiovisual com a forma d’expressió i les implicacions del seu ús social.
S’han d’entendre els mitjans de comunicació com a vehicle d’intercanvi social i d’expressió artística i com a forma d’entreteniment, però especialment com a transmissió d’ideologia i de valors. Per tant, és imprescindible que l’educació dels ciutadans i ciutadanes incorpori aquest àmbit.
