2. L’École Nouvelle. Progressive education.
Busquen la fonamentació del discurs dels il·lustrats en el coneixement científic.
Distinció entre :
Precursors- els que venen abans. Estudiarem 3, d’abans de 1980:
- Comenius (1635) , de Praga, era un religiós que va pensar que s’havia d’ensenyar amb la intuïció i defensava les llengües, aprendre llengües (també la llengua del poble). 1635 publica la Didàctica Magna (primer en llatí), com a artifici per a ensenyar a tothom totes les coses.
Ell partia de que el món era cristià i pensava en escoles catecistes (era la convenció del món del moment).Però en canvi era obert a molts sentits!!
- Herbart (il·lustrat de 1806) deixeble de Kant. Es dedica a la pedagogia derivada del fi de l’educació. S’ha d’educar en funció de la finalitat. Diferents pedagogies si creem un tipus de persona o altra.
- Pestalozzi (1800) , tot el que tenia s’ho gastava per fer escola dia a dia de manera molt personalitzadora. Gran compromís pels infants, aconseguia entusiasmar-los pel coneixement. Ex. Imatge abraçant nen (imatge de protecció) en aquell temps molt novador.
Els Reformadors socials:
Són de tipus social, no específicament pedagogs.
- (st.)Josep de Calasanç, 1592 fundador escola Pía. Feia escola per nens pobres per motius religiosos
- Jean-Baptiste de La Salle , 1684. Escoles cristianes (abans il·lustrats)
- Champagnat, 1817, escoles rurals. fundador escoles maristes.
- Giovanni Bosco, 1853 (fundador salesians) es va especialitzar en la Formació Professional. Ensenyava a nens del carrer catecisme i els preparaven per un ofici.
Rehabilitació i reeducació científica:
- Juan Pablo Bonet, 1620. Crea el llenguatge de signes. Molt important, demostra que els sords no eren tontos.
- Jean-Gaspard Itard, 1801, l’infant salvatge,
-
Pedagogs renovadors- estudiosos científics de l’educació:
- Friedrich Fröbel (1837), obre el Jardi d’infancia (kindergarten). En aquell moment era de 3 a 7 anys. Creador de les escoles bressol, molt compromès amb l’educació.
“Jugant s’aprèn”, el nen jugant fa el que vol fer l’adult, molt relacionat amb el fet que si un adult disfruta amb la seva feina, juga. El joc és desenvolupament personal i social. El joc és molt important! Un bon profe també ha d’ensenyar a jugar, cançons, etc. Als materials els deia “dons”.
Educació integral (cos, equilibri, elasticitat...)
S’ha de conèixer i comprendre la natura, un mateix, déu.
Recupera la idea de Comenius de l’aprenentatge per intuïció. I la clau de despertar l’interès.
Keilhau: un modelo de educación esférica
El primer opúsculo escrito por Fröbel en Keilhau en 1820, que lleva por título “An unser deutsches Volk” [A nuestro pueblo alemán], comienza con estas palabras: “Desde un lugar desconocido, desde un valle escondido de nuestra patria os habla una pequeña comunidad de alemanes formada por unas pocas familias. Esta sociedad está unida por múltiples vínculos: padre, madre, hermano, hermana, pariente y amigo... Un amor los une, el amor por el hombre, por la educación y representación de todo lo que es humano, de la humanidad en el hombre” (Zimmermann, 1914, pág. 123).
Así pues, el centro de Keilhau es la familia educadora. También la enseñanza se desarrolla en un ambiente familiar, sin distinción entre alumnos de distintas edades. Una atmósfera de confianza impregna los dos círculos: familia y escuela, en los que evoluciona y vive el alumno que se va haciendo hombre.
Los métodos pedagógicos aplicados a estos niños son a la vez globales y científicos. Son globales porque asocian el desarrollo cognoscitivo e intelectual a la educación física y manual y a los aspectos sociales y religiosos, es decir, integra las fuerzas elementales en el sentido pestalozziano: “cabeza”, “mano” y “corazón” para transmitir una educación completa. En Keilhau no hay una transmisión unilateral del saber del maestro al alumno, ya que éste puede convertirse en “instructor”.
- Francis W. Parker (USA,1875) era un superintendent(superinspector)
Era militar. A Europa va conèixer les filosofies que estaven sorgint, els nous mètodes de la pedagogia, de Rousseau, Fröbel, Pestalozzi, Herbart... Al tornar a EEUU va crear una escola.
Va canviar la seva idea militar i va crear el mètode Quincy, (fora disciplina punitiva i memoriatzacions mecàniques) habilitats socials, expressió oral i escrita, activitats culturals, educació física, experimentació científica amb materials.
Al 1875 ja incorpora activitats culturals, sortides de l’escola. Observació!
Escola experimental de Chicago integrada a les escoles laboratori de Dewey (1901)
- John Dewey, 1897 .molt important. ja defensa que l’escola ha de ser democràtica! I vida comunitària. Vida comunitària per aprendre la democràcia
El desenvolupament cognitiu es fa en un entorn social amb les necessitats. Superar els dualismes (ment-acció, psíquic-social, teoria-pràctica, treball-lleure...) L'educació escolar ha de ser educació social sobre la cultura del present. L'esforç es fonamenta en l'interès no en compulsió.
Va organitzar la primera “escoleta”, 1er estudi teòric pràctic amb nens a la universitat.
My pedagògic creed. (1897).Psicologia cognitiva, interès i esforç..(lo important es interessar per generar l’esforç)
Mètode:
1 experiència directa
2 necessitat a resoldre
3 cerca d'alternatives
4 apuntar solucions
5 comprovar eficàicia
The child and the curriculum (1902). John Dewey.
Introdueix el concepte de curriculum, com a l'itinerari que farà un infant als anys d'escola. No són només les materies, per ex. una sortida és currículum. S’ha de partir del que té l'alumne i donar-li justament allò que necessita i l'entorn familiar no li pot oferir. Ex: a nens de camp no els ensenyarem a plantar un hort.
- Olvide Decroly: (1907) "l'escola no crea anormals...afavoreix l'eclosió"
Un metge, neuròleg, psiquiatre. Impulsador de l'educació especial. Es va preocupar pels nens amb problemes mèdics.
Comunicar en positiu, dir a l’alumne aquelles coses per les que mostra aptituts i orientar-li, des de la seva capacitat biològica. És important veure les seves diferencies.
L'infant rep una herència cultural.
Necessitats primàries (biològiques) i tendències socials amb personalitat (psicosocial). A partir de les necessitats vitals: alimentació, protecció, seguretat, treball-joc, els interessos reals, crear centres d'interès. *Ex. per nens que viuen be, sentir un dia la gana per dinar més tard, és bó, s'ha de sentir.Els interessos han de conectar amb les necessitats bàsiques de la persona.
Globalització: el nen ve una globalitat i poc a poc l'anem mostrant la estructura d'adults: això són mates, això ciencies.. globalització de tipus mental.
Passos per ensenyar:1.observar/escoltar, 2.associació (ex.relació amb altres materies, les matematiques son les que més s'han d'associar per ex. amb el mercat), 3. expressió.Aquests pasos són clau en l'escola activa.
Decroly introdueix la "república escolar",els infants prenen decisions en assemblea.
- Maria Montessori: 1907, dona i metgessa italiana.
Comença les seves experiencies en educació a partir de treballar a un hospici.
Va aconseguir que se'n digui Pedagogia Científica.
Ella posa l'accent en la biologia, més que Decroly.(biologisme).Percepció multisensorial, material com a estímul (desenvolupament cognitiu i motor)
Importancia del silenci
Importancia de la higiene (era metge)
La regularitat i l’hàbit fan que les coses es converteixin en automatismes (voluntaris, perquè s'aprenen i es desaprenen)
Moment de llindar (umbral),és el moment més adequat per fer alguna cosa (ex. començar a caminar, o a parlar) És fonamental tenir l'estímul en aquell moment per no perdre oportunitats dificils de recuperar.
- Ferriere: Adolphe Ferrière, pedagog i sociòleg, psicòleg, politicòleg. 30 punts de l'escola Nova, 1915
De Suïssa, té una visió molt clara de la diversitat. persona molt oberta a qualsevol activitat cultural. El gran divulgador dels 30 punts de l'escola nova o escola nova. encara que ell no havia fet gaire escola .
Va escriure i publicar:
L'autonomie des écoliers (1921)
L'école active (1922)
La coéducation des sexes (1926)
Va topar el 1932 amb Benjamin Wallon (filòsof, metge..) i Langevin perquè la "consciencia la fa la condició". Ferriere no podia ser tan progressista per motiu de la seva cultura. Al final es va apartar de l'educació. Però encara al 1952 va publicar L'essentiel, introduction au symbolisme universal des religions .
30 punts de l’Escola Nova segons Adolphe Ferrière, al 1915
1. L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.
2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.
3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.
4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.
5. La coeducació.
6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.
7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.
8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.
9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports.
10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.
11. En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura general del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.
12. La cultura general es complementa amb una especialització, primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.
13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precedeix mai.
14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.
15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen un lloc rellevant en l'Escola Nova.
16. El treball individual del nen.
17. El treball col·lectiu o en equip.
18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.
19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.
20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.
21. L'educació moral, com la intel·lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.
22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.
23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.
24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.
25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nenes en condicions d'aconseguir millor, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada, que han aconseguit malament o que no han aconseguit.
26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.
27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.
28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.
29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.
30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona.":
*30 indicadors escola comunicativa
VIDEO SOBRE FERRER I GUARDIA. ESCOLA MODERNA.
