Tema 12


Tema 12

PEDAGOGIA COM A SISTEMA. EDUCACIÓ COMUNICACTIVA

ACCIÓ . Els Mestres a l’escola amb la seva acció han de fer la renovació pedagògica, ajustar la seva pràctica als alumnes amb qui treballa.

DECISIÓ . És competència de l’Adminstració, que ha d’encarregar-se de l’ordenació educativa i la regulació administrativa.

PENSAMENT. Des de la universitat, cal una recerca i una innovació educativa, detectant els canvis necessaris.

*Cal diferenciar renovació (dia a dia, en contacte amb els alumnes. El que feia Freinet, l’Escola Activa..) i innovacions (venen de fora de l’escola, com per exemple la informàtica, que ve de fora).

Maria Montessori (pedagogia científica) afirma que s’han de crear les condicions per afavorir el desenvolupament del nen segons el propi pla de desenvolupament que el nen porta al seu cos. Aquest és un pensament molt relacionat amb la genètica, i hi considera l’existència de determinats “moments llindar”, que són els moments idonis per fer un nou aprenentatge o desenvolupar una nova capacitat. Hem de buscar als infants aquests “moments llindar”.

Decroly és molt més social,organitza i crea un mètode pedagògic per arribar a l’aprenentatge. Fa un mètode pedagògic.

Freinet, fa un sistema pedagògic, és molt més. Ell té en compte la societat on es troba, es mira el món i ho incorpora a l’educació.

Els sistemes han d’estar ben compensats, només que falli una cosa es descompensa tot. Per exemple, com un sistema de calefacció, on hi ha un conjunt d’instruments que es controlen els uns als altres.

Els dos motors de un sistema pedagògic:

-          Mestres.

El mestre és una unitat psicofísica, ha de ser equilibrat i molt conscient d’actuar amb control de les emocions i racionalment.



-          Alumnes

L’alumne també és una unitat psicofísica, és un menor en procés de construcció i per tant hem d’assegurar que entre estabilitat i desestabilitat vagi trobant la seva manera.



Dintre de l’aula hi ha professors i alumnes, i el més important és això, la interacció que es fa dins de l’aula. La pilota (el currículum) es important, però el més importants són els jugadors. El mestre ha de conèixer els alumnes, i processant la informació que rep dels alumnes ha de partir d’això. Segons això es decidirà fer d’una manera o d’una altra.

La família és molt important, però a l’escola la interacció mestre i alumnes és allò més fonamental.

Per exemple amenaçar amb la nota ara o expulsar-lo de la classe , ja no té sentit a secundaria. S’ha d’aconseguir connectar amb els alumnes i el seu món, els seus interessos, etc (per exemple recorrent a la música que els hi agrada). Ja no és ensenyament selectiu, i els alumnes canvien el seu comportament de forma radical quan connecten. Hem d’aconseguir que adquireixin un coneixement per viure, i per això cal que cadascú trobi la seva cultura personal (personalitzada). A la societat de masses això és molt necessari perquè sinó tots cauran en tot el que els hi vulgui vendre aquesta societat.

-          És important l’educació emocional, i que el mestre generi motivació, voluntat d’aprendre en els alumnes. Les famílies també han d’inculcar això als nens.

-          La pràctica reflexiva. Els docents no treballen sols, tenen la sort de treballar en un equip professional i poder rebre suport dels companys.



Escola ComunicActiva.(Teixidó, 1992)

Model de veure l’escola activa en el model de la societat de masses. Adaptació al context actual dels 30 punts de l’Escola Nova de Ferriere (1912) i l’Escola Moderna de les Tècniques de Freinet. És l'escola de la societat de masses telecomunicada.

Avui em d’incorporar continguts de comunicació de masses i tècniques d’informació i comunicació. Hem d’estar atents als mitjans de comunicació i incorporar-ho al currículum.

Anar en compte amb les modes, etc.

Els 30 punts de l’Escola ComunicActiva. Per Martí Teixidó:

1. EDUCACIÓ -COMUNICACIÓ -CULTURA . L'Escola ComunicActiva és una institució que promou els processos d'educació,  comunicació i cultura dels infants i joves de manera intensa i també dels ciutadans adults en la perspectiva de l'educació permanent.

2. CULTURA INTER-GENERACIONAL .L'Escola ComunicActiva atén durant més hores les activitats d'educació comunicació i cultura dels infants i joves atès que aquesta és la seva activitat de participació a la societat però no els aïlla dels adults que ja tenen una vida professional-laboral.

3. ENSENYAR -APRENDRE D'ADULTS. Els ciutadans adults tenen un imprescindible paper a l'Escola ComunicActiva. La seva participació en temps i activitats ben programats tan pot consistir en ensenyar com en aprendre o en treballar juntament amb grups d'infants i joves. Cadascú hi participa d'acord amb les seves necessitats i capacitats de formació, informació i coneixement.

4. MESTRES ORGANITZADORS .Els mestres o professors de l'Escola ComunicActiva són ciutadans de cultura, amb formació intel·lectual capacitació professional que organitzen les situacions d'ensenyament-aprenentatge amb la participació d'infants, joves i adults segons les seves necessitats i possibilitats.

5. PARTIR DE L'ACTUALITAT I LA PROXIMITAT. Les activitats d'ensenyament-aprenentatge de l'Escola ComunicActiva posen en relació a la vida i a la societat i per això parteixen de l'entorn més immediat i de l'actualitat informativa que dóna un marc referencial comú i genera unes necessitats i uns interessos comuns a tots els que formen part de la institució escolar.

6. OBSERVACIÓ DE LA NATURA . L'Escola ComunicActiva promou el coneixement, estima i respecte de la Natura de la qual els humans en som part. Malgrat que l'escola pugui estar en medi urbà, allunyat de la natura, s'organitzen sortides i excursions sigui amb grups d'alumnes, sigui amb infants i adults incloent els pares dels alumnes o sigui suggerint activitats que les famílies podran practicar autònomament.

7. CONTEMPLACIO I PRODUCCIO CULTURAL. L'Escola ComunicActiva promou el coneixement, contemplació i producció de la Cultura com a manifestació més genuïnament humana. La cultura no és una realitat reclosa a biblioteques i museus sinó que tota activitat humana capaç de recrear la natura, de conèixer-la en profunditat, de posar de manifest la capacitat humana, de posar en comunicació grups humans. És una activitat de cultura i molt més si es té consciència d'aquest procés social que es fa sobre la base de la cooperació de tots els pobles.

8. CIENCIA,FILOSOFIES I DIÀLEG. L'Escola ComunicActiva té en especial consideració la ciència com a procediment universal de coneixement demostrable i comú a totes les cultures i la filosofia com a interpretacions diverses de la realitat, l'essència i l'existència lligades a un entorn geogràfic i a un passat històric. A l'Escola ComunicActiva no hi cap el determinisme científic ni el fonamentalisme filosòfic o religiós sinó que la recerca és contínua i el diàleg permanent.

9. DENÚNCIA DE LA INCULTURA. L'Escola ComunicActiva denuncia la incultura consistent en fer ús de les capacitats culturals per a la destrucció de la natura o per a l'ús interessat de la cultura impedint la producció o contemplació cultural que és un dret inherent a la condició humana. La denúncia és una activitat dialògica, raonada, fonamentada en la ciència, si s'escau, i plural en opinions per evitar en primer lloc l'extensió de la incultura i si és possible la seva pràctica.

10. PLURALISME IDEOLÒGIC I RELIGIÓS. L'Escola ComunicActiva és la institució d'educació, comunicació i cultura que s'adequa a la societat occidental desenvolupada on els productes de comunicació cultura poden estar a l'abast d'una gran majoria de ciutadans. El consum de comunicació i cultura comporta la circulació d'idees, d'opinions i de valoracions i la societat s'organitza necesàriament de manera plural. A l'Escola ComunicActiva no hi cap doncs ni laconfessionalitat religiosa ni el laicisme. En el marc del pluralisme democràtic totes les interpretacions poden ésser expressades i tots els grups han de tenir ocasió de donar a conèixer les seves conviccions. L'escola no desenvolupa la pràctica ni l' endoctrinament religiós de cap mena però té molta cura del fet religiós integrant de la condició humana i de la cultura religiosa que expressa les concepcions dels diferents pobles o grups en diferents moments històrics.

11. TRADICIÓ – INNOVACIÓ. L'Escola ComunicActiva conrea la tradició en la mesura que aporta valors que tenen actualitat i que expressen la pròpia identitat. Això no obstant, promou iniciatives innovadores que podrien ésser origen de noves tradicions i dóna a conèixer tradicions i mostres de la identitat d'altres pobles. Els documents audiovisuals i la premsa il·lustrada són recursos habituals emprats pels alumnes en treballs escolars i en activitats de lleure.

12. ÈTICA I ESTÈTICA PERSONALS AMB CIVISME. L'Escola ComunicActiva subratlla la diversitat cultural dels pobles i la diversitat de les persones en la seva manera de pensar: concepció del món, sentit de la vida i valor de les relacions inter-personals. Es per això que promou en els infants i joves una construcció Ètica pròpia, un gust estètic personal i un comportament cívic per tal que sense renunciar a les conviccions pròpies siguin capaços de viure amb els altres amb respecte i tolerància.

13. SENTIT DEL DEURE. L'Escola ComunicActiva forma els infants i joves a partir de l'activitat i el joc. De petits els inculca el sentit del deure de contribuir a fer la societat que els ajuda a crèixer i ser. Un deure bàsic és el del propi treball consistent en l'aprenentatge i en la realització d'activitats en benefici de tots i de la vida conjunta. El treball, al marge de l'orígen del mot és la primera activitat cultural.

14. AMBIENT COOPERATIU I CURRÍCULUM PERSONALITZAT. L'Escola ComunicActiva esdevé el primer nucli social per estar a l'abast de l'infant. En un ambient d'activitats col·lectives i cooperatives, cada infant desenvolupa un currículum personalitzat que a partir de la proposta dels mestres inclou iniciatives pròpies itreball fets a partir d'activitats desenvolupades fora de l'entorn específicament escolar.

15. CICLE ANUAL CONTINUAT. A l'Escola ComunicActiva no hi ha cursos escolars que comencen i s'acaben. Hi ha cicles anuals d'acord amb els cicles de la natura i segons els ritmes socials. A l'estiu no s'atura l'activitat escolar encara que assistència d'alumnes sigui molt menor amb motiu de vacances generalitzades. El tipus d'activitat dominant varia considerablement i es posen en primer pla les activitats esportives, a l'aire lliure i en contacte amb els elements naturals.

16. FORMATS DIDACTICS CULTURALS. L' Escola ComunicActiva s'organitza de maneres molt diverses i segons l'entorn on es realitza i els recursos dels quals disposa. Defuig, però, de models anteriors que ja no s'ajusten en absolut a les necessitats dels alumnes i a les característiques de la societat (alumnes aïllats en classes, grups fixes nombrosos, uniformitat del treball per a tots els alumnes segons horaris, repetitivitat i monotonia, excessiva consideració al treball escrit...). L'organització es fonamenta en una renovada oferta d'activitats col·lectives que s'articulen amb activitats de pla individual activitats d'equip de treball (exposició temàtica, presentació de material, conferència, pel·lícula, treball de laboratori, debat temàtic, seminari de recerca, taller de disseny...) prenent com a referent les activitats de producció i intercanvi cultural que es desenvolupen a la societat.

17. ACTIVITATS PÚBLIQUES. A l'Escola ComunicActiva hi ha un horari bàsic per als infants i joves però d'altres activitats s'organitzen, pel seu interès, en horari compartit amb els ciutadans adults. Les exposicions i algunes de les activitats més rellevants són posades a disposició de tots els ciutadans la qual cosa és un repte d'exigència així com una contribució a l'educació permanent. Tots poden ensenyar i tots poden aprendre i correspon als mestres d'organitzar situacions d'aprenentatge segons les necessitats de formació i per desvetllar les interessos culturals de tots.

18. NOVES TECNOLOGIES AMB CULTURA HUMANISTA. L'Escola ComunicActiva incorpora els instruments de treball dels quals es serveix la societat, en particular les noves tecnologies de la informació i documentació, els mitjans de comunicació i de reproducció àudio-visual, els libres i revistes impresos que s'articulen amb formes de cultura tradicional que expresen més directament les capacitats humanes (la cançó, la dansa, el teatre, l'artesania). Així, els intruments tecnològics es converteixen en uns amplificadors de les capacitats humanes i no en uns substituts alienadors.

19. XARXES I SISTEMES D'INFORMACIÓ. L'Escola ComunicActiva es serveix de tota mena de contactes per a rebre informació i per això manté intercanvis amb escoles i centres culturals d'ambients diversos (correspondència postal i telematica, intercanvi de treballs i publicacions). La gestió del contactes corre a càrrec dels mateixos alumnes que alhora que demanen informació es veuen compromesos a subministrar-ne i a organitzar la informació rebuda per tal que estigui disponible.

20. INSTITUCIO CULTURAL A TOT ARREU. L'Escola ComunicActiva està generalment en medi urbà i esdevé un centre cultural amb funcions complementàries si és a un barri o ciutat i amb funció fonamental si és l'escola d'un petit poble on no hi ha institució cultural específica. L'Escola ComunicActiva de ciutat té en compte la programació cultrural d'altres centres i s'articula amb ells. Els petits pobles que no tenen cap centre cultural, han de recuperar l'edifici de l'escola tancada per tenir un centre de cultura amb funció de biblioteca, de mediateca, de diàleg cultural i d'articulació de les diferents iniciatives populars (festa major, caramelles, celebracions tradicionals) i les noves iniciatives que es puguin proposar (viatges debats, club de televisió, centre d'informació).



21. JOVES I ADULTS EN ACCIÓ CONJUNTA. L'Escola ComunicActiva no estableix frontera entre els infants, els joves i els adults. Té en compte les necessitats específiques de cada edat però s'adequa a la societat de comunicació que fa que tot estigui a l'abast dels infants. Així: els infants, alhora que creixen i aprenen, s'incorporen a la vida social activa a través de responsabilitats i serveis a la comuninat escolar; els joves esdevenen els principals protagonistes de l'organització i gestió dels serveis que l'escola ofereix com a centre cultural amb el seu entuasiasme i dedicació; els adults que ja tenen una vida professional autònoma, participen de manera més selectiva, aporten la seva experiència i coneixement i tenen ocasions d'activitat lúdica per rejovenir-se al costat d'infants i joves.

22. ACTUALITAT I FONAMENTALITAT. L'Escola ComunicActiva no té una programació de les activitats de manera totalment pre-establerta i cal anar-la concretant setmana a setmana. Els mitjans de comunicació presenten l'actualitat i l'escola ha d'elaborar aquests temes per tal que els infants els converteixin en coneixement. Els mestres en base a criteris culturals i psicopedagògics incorporen a la programació coneixements i procediments d'aprenentatge que consideren fonamentals per a viure en una societat concreta i d'avui. Els alumnes es pregunten determinades qüestions o tenen determinats interessos als quals l'escola ha de donar resposta, i encara que sigui de manera ocasional els incorpora a la programació.

23. INTERES-RENDIMENT-NIVELL. L'Escola ComunicActiva no altera la seqüència inexcusable de l'aprenentatge. En primer lloc garanteix l'interès dels alumnes per l'activitat escolar. En segon lloc vetlla perquè cada alumne rendeixi segons les seves capacitats però sense arribar a exasperar-lo. En tercer lloc verifica quin nivell d'aprenentatges assoleix l'alumne amb relació a nivells mitjos homologats en una població similar. El mateix alumne i els pares són informats extensament i contínuament abandonant el concepte de notes o qualificacions.

24. AUTOAVALUACIÓ,AVALUACIÓ CRITERIAL I CREATIVITAT Els alumnes de l'Escola ComunicActiva són avaluats en base al treball realitzat dia a dia, als aprenentatges interioritzats i al seu rendiment personal. L'autoavaluació habitua l'alumne a conèixer-se a si mateix i l'autoemulació el fa superar-se respecte a les seves realitzacions anteriors però mai respecte a un nivell que pugui angoixar-lo innecessàriament. No s'avalua en base al treball proposat pel mestre sinó a la iniciativa posada en fer el treball proposat o en la iniciativa d'altres treballs a partir dels seus propis interessos o a partir de suggeriments diversos, entre els que cal esmentar els derivats dels mitjans de comunicació.

25. CONTINUÏTAT ENTRE TREBALL ESCOLAR I LLEURE. L'Escola ComunicActiva no distingeix entre treball escolar i no-escolar atès que tot és objecte d'aprenentatge positiu si se'n fa l'adequat ús. Algunes propostes d'activitat que es fan als alumnes s'han de dur a terme a casa a partir de mitjans de comunicació o a partir d'experiències viscudes. D'altres propostes comporten activitats conjuntes amb els pares i germans i sense perdre un caire lúdic poden ésser objecte d'aprenentatge si l'alumne en fa una elaboració reflexiva posterior.

26. UNITAT DE CRITERI PARES-MESTRES . L'Escola ComunicActiva exigeix dels pares dels alumnes un compromís especial per coordinar la intervenció educativa compartida. Sense que cap institució perdi el caràcter que li és propi (la família dominantment afectiva; l'escola prioritàriament intel·lectiva) cal garantir la coincidència en alguns valors de referència, en el grau d'exigència-comprensió i en la interacció família-escola que s'estableix mitjançant  la comunicació habitual de l'alumne.

27. LLENGUATGE TOTAL I IDIOMES. L'Escola ComunicActiva dóna una especial importància al llenguatge total que l'humà és capaç de desenvolupar. El llenguatge total és la suma articulada dels llenguatges adquirits per cada persona. En primer lloc el llenguatge del cos, el llenguatge verbal base, d'aprenentatge i el llenguatge verbal afectiu familiar. S'hi afegeixen en segon lloc el llenguatge musical i el llenguatge matemàtic. En tercer lloc i sense límit hi ha el màxim nombre d'idiomes que cada alumne pugui entendre i parlar. Finalment, i en una perspectiva d'entesa universal i de solidaritat, l'Escola ComunicActiva s'ha de plantejar d'ensenyar als seus alumnes la llengua esperanto i el llenguatge dels sords-muds, llengües avui no afrontades, no per les dificultats intrínseques sinó més aviat per manca de sensibilitat i compromís cívic.

28. TEMES SOCIALMENT SENSIBLES. L'Escola ComunicActiva està atenta als temes que avui sensibilitzen més la nostra societat: l'ecologia i el respecte al medi ambient, els drets humans i els drets dels pobles, la salut entesa com estat de vida autònom, solidari i joiós, el consum i la qualitat de vida, la ciència i les tecnologies que transformen totalment les formes de vida. Superant oportunismes interessats per motius comercials, polítics o contrapolítics, l'escola introdueix una reflexió documentada i promou pràctiques habituadores a una vida autònoma i alhora solidària.

29. AUTONOMIA I RESPONSABILITAT DE GESTIO

L'Escola ComunicActiva és indistintament una institució d'iniciativa privada o pública. En qualsevol cas, però, és una institució autònoma que conjuga els criteris professionals i la participació de tots els implicats, pren decisions racionals i comunicables i dóna raó de la seva actuació als alumnes, als pares i als ciutadans, a l'administració pública i a d'altres professionals amb els quals participa en projectes conjunts.

30. MOVIMENT CONFEDERAT. Les Escoles ComunicActives s'organitzen en confederació en pla d'igualtat i mantenint una total autonomia.



CORRESPONSABILITAT EDUCATIVA

Família i escola, però no només això, cal tota la Tribu per educar als infants. Plató ja deia que calia tota la ciutat per educar la infància. Avui especialment, és important el paper dels mitjans de comunicació.

*Pacte per a l’infància de Catalunya. Departament de benestar i familia. (al final, només hi dedica una pag. Als mitjans de com. Per exemple, el Paper de tv3).

2009. Llei d’educació de Catalunya, estableix la Carta de compromís educatiu.

El Departament d'Educació ha elaborat el document d'orientacions que guiarà l'elaboració de la carta de compromís educatiu. L'objectiu del document és incentivar la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i filles i aconseguir determinats compromisos per part dels centres a favor d’un entorn de convivència i respecte que faciliti les activitats educatives.

El document d'orientacions estableix que els centres públics i concertats que imparteixen educació infantil, primària o ESO hauran d'elaborar la carta de compromís educatiu abans d’acabar el curs 2010-2011. Per a la resta d'etapes educatives, en canvi, serà voluntària.

Els pares, mares o tutors i els responsables dels centres hauran de signar el document un cop s'hagi aprovat, mentre que en cursos posteriors se signarà en el moment en què l'alumnat es matriculi per primera vegada a l'escola o institut.

Continguts de la carta de compromís:

El document s'haurà d'elaborar amb la participació del professorat i les famílies a través dels mecanismes que cada centre determini. A més, la carta s'haurà d'aprovar al consell escolar. 

La comunitat educativa de cada centre dissenyarà el model de carta que consideri més adient, en el marc de la seva autonomia. El Departament d'Educació, però, ha fixat uns continguts mínims que hi han d'aparèixer:

•El seguiment de l'evolució de l'alumnat.

•L'acceptació dels principis educatius del centre.

•El respecte de les conviccions ideològiques i morals de la família.

•La comunicació entre el centre i la família.

•La coresponsabilitat del centre i la família en el procés d'orientació (en el cas de l'ESO)

•Compromisos específics addicionals entre el centre i una família en concret, si es considera necessari.

Per garantir el compliment dels compromisos establerts, el centre haurà d'especificar a la seva normativa qui serà el responsable de fer-ne el seguiment adequat (el tutor o tutora de l'alumne). Els continguts de la carta de compromís educatiu s'hauran d'actualitzar, com a mínim, a l'inici de cada etapa educativa.





Conceptes més importants del tema 12:

-          Pedagogia com a sistema

-          Educació comunicactiva

-          Diferenciar, ordenació educativa de renovació, innovació...