SOBRE UNA REFLEXIÓ DE KIERAN EGAN. "Tres ideas viejas y una idea nueva."

TRES IDEAS VIEJAS Y UNA IDEA NUEVA

Educació és una de les àrees on més recursos econòmics es destinen al món occidental però tot i així els resultats no son els adequats. Amb els mateixos recursos es podria millorar ja que el model d'escola de la societat occidental no rendeix.

A vegades escoles rurals on hi ha més proximitat i continuïtat funcionen millor.

Es considera que l’Escola moderna ha de tenir tres objectius:

-socialitzar

- donar coneixements que provoquin visió realista i racional del món

- desenvolupar les potencialitats dels infants

La qüestió sorgeix quan ens plantegem si aquests objectius són coherents o bé incompatibles entre ells.

LES TRES IDEES VELLES:

1. La socialització.

Consistent en inculcar  normes, valors i creences, per tal de crear persones que adquireixin aptituds (encara que les aptituts no s'adquireixen, es desenvolupen) necessàries per perpetuar la societat i conservar els valors i compromisos.

Per tant, encara que resulta positiva perquè ensenya a l’Infant a conduir-se en situacions de la vida real, alhora la socialització fomenta la conformitat de les normes socials modernes. Això planteja una nova qüestió: la socialització que es fa a les escoles actuals reforça la homogeneïtat.

2. Plató i la veritat sobre la realitat.

Plató mostrava una idea diferent de l'educació, en certa manera oposada a la idea exposada anteriorment, on l’educació és una perpetuació del model vigent. Plató parlava de que els estudiants han d'aconseguir una visió privilegiada i racional de la realitat, i considerava que els graduats havien de ser persones políticament actives i capaces de  canviar el món.

Per tant, per canviar el món, el primer pas és entendre-ho. Cal connectar als nens amb una gran conversa cultural i transcendir les exigències de la vida social del moment.

                      "La mente acaba convirtiéndose en lo que aprende"

3. Rousseau i la guia de la naturalesa.

Rousseau reconeixia que La República de Plató era el millor tractat que s'havia escrit sobre educació.

Ell parla de reduir la violència física rebuda pels nens en el nom de l'educació. I parla d’un problema greu que es dóna sovint a l’hora d’educar a l’infant:

"buscar al hombre en el niño,

sin tener en cuenta lo  que el niño es antes de convertirse en un hombre"

Per poder educar correctament,  primer hem de comprendre el procés de desenvolupament interior dels infants, per tal de seguir el camí traçat per la natura.

I per això és necessari observar cuidadosament als alumnes i reconèixer diferents formes d'aprenentatge. L’educador s’ha de centrar en el desenvolupament individual i ha de proporcionar experiències que estimulin al màxim aquest desenvolupament. Els estudiants han d'aprendre a aprendre i adquirir un pensament crític.

Kieran Egan fa un anàlisi considerant cadascuna de les tres velles idees en relació a les altres dos. Per exemple, la idea de la socialització i la idea platònica resulten difícils de combinar, ja que el tipus de consciència que Plató promou es converteix en una força pertorbadora per al manteniment dels sistema social, polític i econòmic vigent. Tots desitgem l’harmonia social i la estabilitat psicològica derivada d’una socialització exitosa, però el també desitjat escepticisme, cultiu de la ment i racionalitat podria alterar aquestes necessitats.

La idea de la socialització tampoc és coherent amb la idea de Rousseau, doncs aquest proposa mantenir a l’Infant al marge de les normes i valors de la societat tant de temps com sigui possible,ja que aquestes són insensates i contradictòries. Rousseau sentia una gran adversió cap a la societat.

Les idees de Plató i de Rousseau semblen ser compatibles, ja que la primera es preocupa pel què i la segona pel com, però la realitat és que el mètode d’ensenyament ha d’estar lligat als objectius educatius. Així, tampoc resulta fàcil concordar aquestes dues idees i quant més posem en pràctica una d’elles més es debilita l’altre.

Hi ha molt pocs educadors que adoptin exclusivament una de les postures, sinó que s’intenta aconseguir un equilibri. Aquesta és la resposta amb més sentit comú davant de reconèixer aquests valors contraposats, malgrat que molts crítics proposen que perquè les escoles puguin assolir millor la seva missió, s’ha de donar més importància a una de les velles idees en detriment de les altres.

En conclusió,  Egan explica que el pensament educatiu actual està dominat per aquestes tres velles idees que són incompatibles. I aquesta és l’arrel de moltes de les dificultats pràctiques amb que es troba l’ensenyament. I proposa també que en les societats multiculturals modernes, on s’experimenten canvis amb tanta rapidesa i els valors són canviants, pot resultar més important que el nen desenvolupi una flexibilitat  i una “capacitat polisèmica”

UNA NOVA IDEA:

La nova concepció de l’educació es basa en les teories de la recapitulació del segle XIX, i en Vigotski.

La recapitulació es basa en la teoria següent:

“Si el género humano ha dominado sus diversos tipos de conocimiento siguiendo un orden, en cada niño aparecerá una aptitud para adquirir estos tipos de conocimiento en el mismo orden. La educación debería ser una repetición en pequeño de la civilización”

S’estableix una relació causal precisa entre el desenvolupament cultural del passat i el desenvolupament educatiu del present. Segons el plantejament de la Recapitulació, s’havia d’ordenar el currículum en relació al desenvolupament lògic del coneixement i del desenvolupament humà.  Però és clar, aquesta opció va fracassar perquè les necessitats de la societat moderna industrial plantejaven que l’adequat era començar simplement pel món immediat del nen (progressistes).

I Vygotsky va exposar una nova teoria: comprenem el món mitjançant uns instruments intel·lectuals mediadors que, alhora, influeixen en el nostre tipus de comprensió. Per tant, ens en adonem que no és que els infants adquireixin els coneixements en el mateix ordre que a la historia de la cultura, sinó que amb l’adquisició d’aquests instruments intel·lectuals l’individu genera uns tipus de comprensió similars als qui van utilitzar aquests instruments en el passat (ex. Llenguatge oral)

Aquest text d’Egan em sembla d’una gran profunditat ja que es planteja les dificultats de l’educació actual realitzant una reflexió dels tres pilars que la fonamenten: socialització, coneixements i mètodes pedagògics.

Analitzant aquestes tres idees, dues de les qual es basen en els pensaments de dos importants filòsofs, Plató i Rousseau, l’autor ens fa comprendre que estem intentant unificar en una de sola, unes idees incompatibles entre elles.

Considero que el que cada una de les velles idees proposa, des del seu punt de vista més original i radical, sí que pot resultar incoherent amb les altres dues, però potser cal una desradicalització de les tres idees cap a un punt on poden convergir. Per què no és possible una educació que garanteixi la estabilitat social i la convivència, aportant al mateix temps coneixements humanístics profunds i una capacitat crítica, i fer-ho respectant el desenvolupament natural de l’Infant i adequant-nos a les seves característiques individuals?

Com molt bé explica Kieran Egan, no s’ha de decidir entre fer sempre una manera metòdica amb tots els alumnes asseguts als seus pupitres escoltant al mestre, o bé decantar-se sempre per classes interdisciplinars, flexibles i participatives amb centres de treball, sinó que normalment els docents intenten aconseguir un equilibri entre ambdues postures. Segons la meva opinió, la socialització ha de ser present en tot moment (constant tractament de valors amb el nen) i els dos mètodes de treball presentats aquí han de poder realitzar-se alternativament. És possible tenir moments de tot, i crec que així ha de ser. Una classe teòrica on el mestre realitzi una explicació interessant, motivadora i entenedora mentre els alumnes segueixen la classe en silenci, em sembla molt positiu també i crec que no s’hauria de deixar de banda. Evidentment, s’ha de compensar amb sessions més actives, de treball pràctic i posada en comú, comunicació entre els infants i treball en equip. Potser la riquesa es trobaria en no desprestigiar cap de les dues maneres de fer.