Coneixement científic de l'educació i sistemes pedagògics
La pedagogia ha de dissenyar sistemes d'intervenció per ensenyar. No només és explicar.
Autors que fonamenten una educació científica, una pedagogia:
Anys 1930
Édouard Claparède
Psychologie de l'enfant et pédagogie expérimentale, 1909
L’éducation fonctionnelle
Un dels fonamentadors de l'escola activa. Educació funcional, que connecti amb l'alumne i que funcioni avui, que el permeti desenvolupar les seves capacitats avui, no només pensant en el dia de demà, en la universitat, etc. Ha de ser perquè cadascú sigui capaç de anar bé per la vida, segons la seva edat.
Va crear l'Institut de Ciències de l'Educació (realment és de psicologia de l'educació, psicologia evolutiva)
Què és la intel·ligència? la capacitat d'adaptació al medi.
Psicòleg del coneixement científic de l'infant. Psicopedagog
mètode funcional:
- donem coneixement i intentem estirar les seves capacitats.
- Funcionar és que connecti, que l'alumne estigui enxufat.
- diferenciació de l'individu. no tots els alumnes són iguals.
- basar-se en el coneixement de l'infant (com ja deia Rosseau, importància d'observar l'alumne que tenim davant)
- La infància es un conjunt de possibilitats que no es pot frenar (molt relacionat amb Decroly)
- necessitat de l’ésser humà: investigar i treballar.
- teoria del joc ( joguina i joc com a estímul)
- l'eix de la educació està en l'acció i no en la instrucció.
Henri Wallon
filòsof, metge, escriptor, polític, dir. École Hauts Études
De l'acte al pensament, 1942.
Els orígens del pensament a l’Infant, 1945
Psicologia molt basada en el desenvolupament biològic i social. El pensament, la consciència es construeix socialment.
Estudiar amb visió integral de la persona.
Va establir uns estadis de maduració:
1. Impulsiu. L’Infant es mou per motriu reflex. com per ex. l'animal petitó que s'aixeca.
2. Emocions. A partir de l'any hi ha aspectes emotius i simbiosi amb l'entorn.
3. Sensorial-motor. Interacció amb objectes i espai.
4. Projectiu i executant 7-8 anys, el nen ja ho toca tot, investiga, col·lecciona coses..
5. Personalisme. amb 8 anys ja comencen a agafar la consciència del Jo
6.Personalitat polivalent
7. Adolescència en positiu. Insistia en que el pla d'estudis havia de suavitzar-se en aquesta etapa. Necessiten més temps a connectar entre ells i amb la família.
De Wallon s'ha parlat molt poc perquè va quedar una mica arraconat per ficar-se al socialisme.
Lev Semianovitx Vigotski
Jurista, professor de literatura i psicologia, psicòleg científic
Origen i desenvolupament de les funcions mentals superiors.
Pensament i llenguatge, 1934
Potser també s'ha parlat poc per ser de la URSS(vs. franquisme)
Tot el desenvolupament humà està mediat pel llenguatge. Llenguatge com a mediador en tot aprenentatge humà. --> ex. és molt important quan vestim al nen anar verbalitzant ("ara posem el jersei per no passar fred”..)
L'acció i el llenguatge molt units. Interacció social imprescindible. Llenguatge com a mediador entre la consciència i la ment.
Parla dels intercanvis socials: símbols (més directes, si aixequem la veu, si somriem.., més simbòlic) i signes(ex. les banderes, està codificat).
Llei de dobles processos: Processos interpsicologics i intrapsicologics (procés que podem fer els humans)
Constructivisme : es construeix el coneixement de baix cap adalt. Una cosa s'ha de construir sobre altre. Ha d'haver uns coneixements previs indispensables per construir bé aquest coneixement nou. L'alumne va construint i experimentant.
Zona de desenvolupament pròxim: relacionat amb els llindars de la Montessori. 1er aprenentatge amb ajuda, 2n aprenentatge autònom i un 3er nivell és quan ja tens la capacitat d’expressar aquest coneixement, seria el màxim nivell.
Em d'ensenyar les coses en el moment que toca per tal que el nen ho pugui comprendre. Ha de ser pròxim, que l'estudiant tingui una comprensió aproximativa, que ho pugui imaginar i no s'escapi de les seves possibilitats.
Vigotski precursor de la neuropsicologia, que va seguir Luria i Antonio Damasio.
Constructor de la psicologia científica.
Jean Piaget
biòleg, filòsof, dedicat a la psicogenètica
dir. Institut Jean-Jacques Rousseau
La représentation du monde chez l'enfant, 1921
Le jugement moral chez l'enfant, 1934
Introduction à l'épistémologie génétique, 1950
Psychologie et pédagogie, 1069
Va ser el director de ciències de l'educació (institut Jean-Jacques Rousseau) després de Claparède.
com s'adquireix el coneixement?Va estudiar pocs casos molt ben estudiats.
Introdueix concepte d’ EPISTEMOLOGIA GENÈTICA. El coneixement té una base genètica. Una base biològica que et predisposa a un coneixement, independentment de la cultura on es creixi (però ha de ser en l'entorn d'una cultura). Segons l’ estimulació social es pot desenvolupar una mica més o menys.
Lògica de l'acció prèvia al llenguatge.
Interrelació amb el mitjà per assimilació- acomodació.
El judici moral a l’Infant, 1934. Es construeix socialment però Piaget o marca dins la Epistemologia genètica.*Wallon posa l'accent a lo social, i Piaget a la biologia.
Piaget també fa uns estadis evolutius, més centrats en la comprensió:
1. Sensomotriu: relacions circulars primàries, secundaries i terciàries (ex. el nen toca la sabata)
2. Preoperatori: joc simbòlic, imiten el que veuen i escolten.
3. Operacions concretes: aquí es on podem ensenyar a sumar, etc. Treballar amb la observació i casos concrets, experiències concretes (ex. observar la taronja, la sargantana.., Causalitat!)
4. Operacions formals: generalització, conceptualització. El concepte és aquell idea que un s'arriba a fer i pot aplicar.
Eduard Spranger
Filòsof, psicòleg, pedagog alemany
Kultur und Erziehung. Gesammelte pädagogische Aufsätze, 1919. [Cultura i educació: teòrica i temàtica]
Concepció d'una antropologia tripartita: cos, dimensió psíquica (ànima), i esperit.
Spranger recupera aquestes tres dimensions, que s'havien perdut perquè es confonia l'ànima i l'esperit. El cos ens pertany, l'ànima la compartim i l'esperit se'ns escapa.
La pedagogia ha de ser humanista. Les ciències naturals expliquen fenòmens però les ciències de l'esperit expliquen vivències. En les experiències humanes no hi ha progrés.
Relació entre escola i cultura. L'educació a través de la cultura permet tenir una cosmovisió del món.
Teoria de la personalitat: segons valors, interessos. Identificava interessos teòrics, socials, religiós, polítics, estètics, utilitari.
A Catalunya arriba el seu pensament a través del Joaquim Xirau.
Rudolf Steiner
Escoles Waldorf
No era pedagog, però li van demanar que muntés una escola i va muntar a una fàbrica la primera escola Waldorf, que després es va extendre.
Aquestes escoles tenen un sentit d'interiorització espiritual i es guien per una orientació filosòfico-cultural.
Coincideix molt amb els sistemes pedagògics de les escoles actives però amb la diferència de conservar la preocupació per les ciències de l’esperit dels anys vint del segle XX.
- Antropologia tridimensional: cos, ànima, esperit. En educació: ciència, religió i art.
- Principis pedagògics de l’Escola Activa.
- Importància a l’educació artística i estètica.
- Eurítmia, cant, instruments musicals, ritme corporal...
- Naturalisme i simbolisme religiós. Contemplació del cosmos i la vida.
- Afirmar sempre la llibertat de consciència per tal de que els alumnes quan siguin adults, puguin decidir la seva pròpia cosmovisió i sentit de la vida.
Georg Kerschensteiner (München)
professor matemàtiques i física, dr. en ciències
Begriff der Arbeitsschule, 1912. Escola del Treball
Theorie der Bildung, 1926. Teoria de la formacióalemany.
Educació espiritual i amb sentit; cultura personal.
Educació social, Educació cívica/treball
Direcció d'una escola del treball per a adolescents,joves aprenents.
La Formació Professional ha seguit tenint una gran importància a Deutschland.
La Mancomunitat de Catalunya crea una Escola del Treball (1914)
Anton S. Makarenko
Mestre, pedagog rus
Desprès de la Revolució Soviètica va atendre als infants orfes i va desenvolupar un sistema d'ensenyament basat en el treball agrícola i cooperatiu.
Colònia Gorki. Centre de treball agrícola. Producció cooperativa.
Especialització, rebutja el treball polivalent.
Ell era comunista, i volia formar homes capaços de construir el comunisme. Pensar en tots, cohesió del grup. Col·lectivisme, divisió de treball.
Pedagogia Makarenko es sol dir quan es defensa que als nens molt problemàtics s'ha de deixar molt clar qui és qui mana. Impacte emocional en certs contextos i moments.
Celéstin Freinet (1896-1966).
Freinet va treballar com a pastor quan era nen, per la qual cosa va estar molt en contacte amb la natura. De gran va ser mestre de poble, fet pel qual les seves propostes neixen de la realitat escolar quotidiana. Va anar a l’escola de mestres de Niza, i va ser ferit greument a un pulmó durant la guerra de 1914, cosa que li va fer estar quatre anys de convalescència.
Va introduir la impremta a l’escola i va participar en congressos internacionals de l’Escola Nova. Va conèixer als mestres de llavors, personatges com Ferrière, Claparède, Bovet i Cousinet.
Treballa molt junt amb la seva dona, Elise.
“La escuela no debe desinteresarse de la formación moral y cívica de los niños y niñas, pues esta formación no es sólo necesaria, sino imprescindible, ya que sin ella no puede haber una formación auténticamente humana”.
- Educació pel treball
Organitzar les classes en diferents “taules de treball”. Es potencia el treball de classe sobre la base de la lliure expressió dels nens.
Plans de treball: Fer un pla de treball setmanal on cada nen establia i marcava totes les activitats que faria en aquestes hores. Després feien una assemblea general per fer posades en comú.
- Caràcter democràtic i social.
Molt important el principi de cooperació i el diàleg.
L’assemblea de classe: dedicar un temps per parlar amb el grup, plantejar problemes i buscar la manera de resoldre’ls. Serveix per la cooperació i la democràcia, així com per a la revisió del treball del grup.
- Experimentació com a base.
L’aprenentatge s’obté a partir de les pròpies experiències, de la manipulació de la realitat i d’un context on els alumnes puguin formular i expressar les seves experiències.
No als llibres de text. Millor la tècnica d'observació que es convertia en coneixement. EL LLIBRE DE LA VIDA (Fer nosaltres el llibre a partir de la vida que observem).
Organitzar sortides amb els nens, observaven el camp, els canvis estacionals, l’agricultura,etc.
- El text lliure:
Demanar a l’Infant la realització d’un text fet lliurement, sense tema prefixat, per estimular la creativitat i donar pas als interessos del nen.
Aquesta activitat es desenvolupa fent una lectura davant de tot el grup, donant així lloc a un procés de correcció col·lectiva.
Posteriorment, s’utilitzava la IMPREMTA de manera que el nen podia viure la màgia de fer còpies impreses de la seva pròpia obra.
- Incorporació a l’educació de qualsevol material o eina útil.
Utilitza, revistes, llibres, mitjans de comunicació, etc.
- Incloure mètodes didàctics clars: lectura, càlcul, dibuix..
Ho fa amb una transformació radical, a través de la funcionalitat del treball. Cal crear institucions que impliquin que el treball escolar tingui un sentit, una funció des del punt de vista dels nens. Per exemple el càlcul s’ha d’ensenyar de forma aplicada, mesurant els camps, pesant els productes...
L’ interès per la Comunicació
