JURADO, NATALIA . Dipòsit Educarxiu

https://sites.google.com/site/dipositeducarxiu/

SISTEMA PEDAGÒGIC I COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Importància d’adequar l’escola a la realitat social i fer una relectura dels sistemes pedagògics

Iniciats durant el segle XX dins els corrents de l’Escola Activa a Europa, i la Progressive Education a Nord-America.

Els procediments s’han d’ajustar als alumnes actuals i a les noves formes de la societat i usos culturals i tecnològics. A la societat de la informació i de les tecnologies de la comunicació el panorama amb què ens trobem exigeix adaptacions a l’Escola.

Sistema pedagògic de la Institució Escolar

Variables de context: els alumnes, les famílies, l’entorn social, la societat de comunicació de masses...

Variables d’entrada: desigualtat entre els alumnes (els alumnes no són iguals a totes les escoles), el professorat, els recursos materials, la inversió econòmica en l’escola...

Variables de procés: depenen de l’equip docent i personal de serveis, l’organització de les situacions d’aprenentatge, la pedagogia (intervenció fonamentada i pensada que articula els processos d’ensenyament- aprenentatge)...

Variables de producte: són els resultats escolars. Qualificacions acadèmiques, gust pel coneixement, dedicació gratificant a determinats àmbits, aplicació del coneixement a la vida diària i al pensament autònom, el desenvolupament d’interessos, el desenvolupament d’una cultura personalitzada...

La pedagogia, l’educació tradicional i alguns divertiments

Moviments:

-          Escola Nova / Escola Activa a Europa

-          Progressive Education a Amèrica del Nord

Han aconseguit que certes pràctiques es generalitzin a totes les escoles. Malgrat tot, es manté una escola tradicional, que es basa en l’explicació del mestre, els llibres de texts i el treball amb exercicis d’aplicació.

Hem de pensar noves formes que s’adeqüin als alumnes actuals. L’accessibilitat a la informació que es dóna a la societat actual fa insuficient aquest mètode de treball. Cal una nova alfabetització

*Escola ComunicActiva, l’escola activa de la societat de masses telecomunicada (Teixidó, 1992)

Personalment tinc una postura bastant definida en aquest aspecte. Com a llicenciada en Comunicació Audiovisual sóc plenament conscient i estic absolutament convençuda de la necessitat actual que es planteja a l’educació dels infants a la nostra societat: cal incorporar al currículum un ensenyament dels nens i nenes sobre la Societat de la Informació, la cultura de masses i, especialment sobre la lectura de la imatge i l’audiovisual.

Igual que és necessari conèixer com s’organitza el mapa polític del món o el mapa físic del nostre país,  resulta fonamental avui dia que els nens coneguin l’estructura general de la comunicació pública. I de la mateixa manera que s’ensenya a llegir i escriure, en el món actual cada vegada és més important aprendre l’anàlisi semiòtico-comunicativa i la creació de missatges a través de la imatge. Els infants han de saber interpretar correctament la multiplicitat de missatges que reben actualment des de la societat de masses i adquirir un sentit crític vers aquests missatges.

Per una altra banda crec que també resulta molt important (potser més orientat cap a estudiants de secundària), oferir als alumnes la possibilitat de conèixer i adquirir competències bàsiques en forma de pinzellades, sobre determinats softwares d’utilitat avui dia (per exemple, de retoc o disseny d’imatge) i sobre la xarxa d’Internet. Seria interessant promoure debats a classe sobre les xarxes socials, la publicitat, els missatges subliminals, els estereotips presentats a la televisió, etc.

Personalment, estic completament a favor de la creació d’una assignatura per treballar i desenvolupar aquestes capacitats als nens. I em preocupa el desconeixement general que hi podem trobar sobre aquests aspectes tant importants, no només als infants sinó també entre moltes persones adultes. Considero necessària una formació dirigida als docents en aquest àmbit, i em sorprèn quan la gent no entén la relació entre les dues carreres que he decidit estudiar: comunicació i educació.

El currículum com a itinerari d’aprenentatges funcionals

El currículum com a sinònim de recorregut. És el conjunt d’oportunitats educatives que s’ofereixen als infants i joves des que entren a l’escola fins al terme de la seva educació escolar. Inclou els continguts i activitats d’aprenentatge i totes les altres activitats com sortides, festes, mesures compensatòries, activitats de recuperació, càrrecs i responsabilitats exercits, rituals de pas i reconeixements. Tot ha de contribuir al desenvolupament personal i social.

La pedagogia com a ciència i pràctica fomentada de l’educació

La pedagogia és intervenció de base empírica amb fonamentació científica i orientació filosòfica. Sovint són explicacions i interpretacions teòriques que no arriben a convertir-se en clares propostes d’acció, i aquest és un greu error. La pedagogia no s’ha de perdre només en recerques i anàlisis, sinó que ha de mostrar una preocupació per la pràctica i convertir-ho en estudis empírics i en propostes educatives aplicables i eficaces.

Educació, pedagogia, didàctica

És important diferenciar i comprendre aquests tres conceptes bàsics.

L’educació és qüestió de tothom, doncs tots contribuïm o hem de fer-ho, en l’educació dels infants a la nostra societat. L’educació no es dóna només a l’escola, sinó que també és assumpte de la família, dels mitjans de comunicació, de les associacions cíviques i culturals, i de l’església si s’escau.   Va més enllà de l’ensenyament de coneixements i es basa en la inculcació de normes i valors.

La pedagogia és l’encarregada de proporcionar criteris i mètodes clars i eficaços que orientin les accions per acomplir les finalitats de l’educació.

La didàctica, en canvi, és l’acció de mostrar el coneixement als alumnes,  és la productora de l’aprenentatge mitjançant accions i mètodes d’ensenyament.

Competències bàsiques i sistema pedagògic

Al 2007 es produeix una revisió del currículum on es concreta per competències bàsiques i es continua amb conceptes com:

Unitats didàctiques

Taxonomia d’objectius

Avaluació continua, avaluació diagnòstica, avaluació sumativa

Aquesta visió comporta el fet que  l’aprenentatge no s’ha de basar en el futur, en preparar als infants per a etapes posteriors, sinó que s’ha de crear orientant-lo al present de cada nivell d’estudis. És a dir, l’ensenyament a un cert nivell ha de ser aplicable a la vida del nen que es troba cursant-lo, i l’aprenentatge s’ha d’exercir en el seu dia a dia, a l’escola, a casa, al carrer...

Per tant, s’han de desenvolupar a l’infant competències i capacitats, de manera que l’exercitació regular i habitual d’aquestes capacitats faci que es consolidin i es mantinguin de per vida. Un aprenentatge funcional, és a dir, que sigui aplicable a situacions diverses a la vida del nen o nena, potenciarà la assimilació profunda dels nous coneixements adquirits. (relacionat amb la pedagogia experimental de Claparède i amb la psicologia social de Dewey)

Pedagogia aplicada a cada alumne segons les seves necessitats

L’avaluació no pot centrar-se únicament en els resultats sinó que s’ha de basar en el valor relatiu entre els assoliments i les condicions inicials de l’alumne.

Aprenentatge en quatre passos:

1. Interès personal. La motivació és fonamental per l’aprenentatge, doncs “ només aprenem allò que volem aprendre”. És tasca del mestre despertar els interessos del nen i aproximar aquests interessos a les necessitats i la funcionalitat.
2. Rendiment personal. El professor ha de mesurar l’exigència. Allò més important és que l’alumne progressi, és a dir, l’eficiència del treball tant de l’un com de l’altre, i exigir a cada alumne més en un àmbit que altre, segons les seves capacitats i habilitats.
3. Nivell d’aprenentatge. Per a cada nivell, serà l’assoliment dels objectius establerts.
4. Creativitat d’aprenentatge. Seria a un nivell superior, per a aquells alumnes amb capacitats manifestes a un àmbit concret és molt important potenciar les seves habilitats i interessos, i intentar extreure el màxim d’ell. Cal pensar activitats específiques d’ampliació, més complexes i creatives.

Resulta molt constructiu també, que aquests alumnes presentin les seves activitats d’ampliació a la resta de la classe, per millorar el nivell de tots.

Sobre el tema tractat a aquest punt, i amb el qual n’estic d’acord, m’agradaria matissar alguns aspectes segons la meva opinió personal.

Crec que és cert que, d’acord a les idees de Rosseau, és imprescindible que el mestre observi i conegui als alumnes per tal de detectar les habilitats especials i interessos de cadascú. D’aquesta manera s’obre la possibilitat de potenciar a l’estudiant en aquell àmbit concret i orientar-lo.

Però sovint es dóna a les escoles el fet que hi ha alumnes que destaquen acadèmicament perquè tenen un grau major de disciplina, d’exigència pròpia amb ells mateixos i per part dels pares, i treballen més que la resta. Personalment, tampoc crec que resulti positiu exigir a aquests alumnes molt més que a la resta, ja que pot resultar frustrant per l’infant, adonar-se de que malgrat invertir més temps i esforços que els seus companys, i malgrat realitzar millors activitats o exàmens, altres que viuen més tranquils aconsegueixen les mateixes fites. Per tant, sóc partidària de potenciar a aquests nens amb activitats d’ampliació i creatives, però sempre amb una recompensa i diferenciació a l’avaluació.

En aquest sentit, considero que s’han de tenir en compte les capacitats de cada infant i valorar el progrés, però que també han de ser importants els resultats absoluts. Quan s’acaba l’escola, l’ institut o la universitat, i la persona s’enfronta a la vida real i a la cerca de feina, no se’l valorarà pels seus progressos o evolució, sinó que es farà segons les seves competències, coneixements absoluts i capacitats.

Reflexió sobre la Coeducació

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Iguales/ley/oficialmente/enfermos/elpepisoc/20111022elpepisoc_1/Tes

Aquest article suggerit per treballar la qüestió de la Coeducació, em fa reflexionar sobre els reptes que se'ns plantegen als futurs mestres donada la complicada situació actual.

La societat canvia a un ritme accelerat i noves formes de vida o decisions personals s’estenen. Com veiem a aquest article, el darrer 28 de setembre el Parlament Europeu va eliminar la consideració de la Transsexualitat com a patologia. Un pas endavant per la llibertat i el respecte a la diversitat.

El Govern espanyol ha participat en aquest reconeixement oficial, com va passar al 1990 amb l'homosexualitat. Tot i així, i malgrat els canvis legals que es continuen donant, com el matrimoni homosexual o la possibilitat d'adopció en aquest tipus de parelles, és ben cert que encara avui hi ha reticències en alguns sectors de la societat. Cada vegada es normalitzen més aquestes orientacions però continua havent-hi sectors conservadors que s'oposen. De fet, ho demostren les dades que aporta la Federació Espanyola de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, sobre el fet que més del 60% de les persones d'aquest col·lectiu tenen problemes especials per trobar feina.

És per això que ho considero un tema delicat i transcendent que cal analitzar. Aquest col·lectiu reclama un canvi de paradigma des de l’educació i per la lluita contra la discriminació. I em de portar a terme aquest canvi:

L’educació mixta ja és assimilada i té una vigència gairebé absoluta a la nostra societat. Però no és suficient unir nens i nenes a la convivència de l'escola sinó que hem d'anar més enllà. El pas següent és la coeducació, consistent en una elaboració més profunda de les formes educatives, de manera que es fomenti l’ igualtat però, alhora, s'eduqui de manera diferent a un sexe i l'altre des de l’aspecte social. La formació, els continguts curriculars i la exigència són iguals per ambdos gèneres, però la educació d'àmbit social s'ha d'adaptar educant de forma diferent a un sexe i a l'altre.

Educar a comprendre les diferències i entenent al sexe contrari, i ja no només això, sinó comprenent i respectant també les diferents orientacions sexuals, resulta fonamental per garantir una societat futura sense desigualtats i on hi hagi menys sectors amb risc de discriminació.

Activitats separades que treballin en aquest sentit són especialment rellevants a l'època de l'adolescència, on els nens comencen a adquirir un sentit crític i a crear la seva personalitat. I no només aquests són els motius importants. Hem de pensar també en la creació de grups d'iguals i la força que adquireixen aquests grups a l'adolescència.

Per tant, Com s’han de tractar aquests temes amb l’alumnat? La meva opinió és que s’ha de treballar des del respecte i el coneixement. Ensenyar el respecte a la diversitat i a la decisió individual de cadascú, i com deia, demostrar als joves que poden pertànyer a un grup sense deixar de banda la seva individualitat.

La feina de l'escola, en aquest sentit i des del meu punt de vista, és exposar els models existents i treballar per una normalització. Però no podem inculcar als nens que aquest tipus de decisions tenen importància similar a altres decisions menys transcendents. Mai s'ha de fomentar aquest tipus de decisions personals, sinó que des de el coneixement i l'acceptació, cadascú podrà escollir lliurement el seu camí més endavant.

BLOG molt ben estructurat. Potser millor no abusar de lletra gruixida. Contingut excel·lent comentat per a cada entrada. MTPp

Reflexió sobre els 30 punts de l’Escola Nova segons Adolphe Ferrière, al 1915

Davant del plantejament sobre quins d’aquests 30 punts són o haurien de ser vigents a les escoles actuals, la conclusió és la següent:

       * Clau de color:
          punts vigents actualment
           punts no vigents actualment
          comentari personal

1. L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.

És molt important que ho sigui, perquè l’escola ha de ser activa i ha de promoure el coneixement adquirit amb l’experiència. Una part dels continguts han de ser pràctics.

2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç.

Aquest punt NO és vigent a l’escola actual. L’ internament dels infants no està ben vist i es prioritza sempre la importància de l’entorn familiar. L’educació no s’ha de fer només a l’escola, sinó que l’educació a casa és fonamental.

3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.

Aquest punt NO és vigent tampoc actualment. Les escoles de les ciutats es troben a l’interior dels nuclis urbans  i resulta impensable la col·locació de totes aquestes a les zones no urbanitzades. Això no vol dir que s’hagi d’oblidar la importància del contacte dels nens amb la natura, però s’ha de fer de forma diferent com per exemple amb sortides.

4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.

El punt 4 no té sentit tampoc actualment, pel mateix motiu que el punt 2. La vida de l’alumnat a l’escola només es dona ara mateix en sectors concrets (com ara alguna escola de l’Opus) o bé en nens amb condicions especials.

5. La coeducació.

És molt important aplicar aquest punt a les escoles actuals. La coeducació és molt més que l’educació mixta. No només és educar de la mateixa manera a un sexe i a l’altre sinó que és també educar comprenent les diferències i entenent al sexe contrari. Per exemple a l’adolescència resulta molt interessant fer algunes activitats diferenciades a nois i noies.

Amb aquest tipus d’educació es poden arribar a aconseguir millors relacions entre els diferents sexes i a evitar conflictes.

Un tema important a tractar és la homosexualitat, finalment acceptada com a orientació que tothom té dret a escollir. Com s’ha de tractar aquest tema amb l’alumnat? La meva opinió és que s’ha de treballar des del respecte i  el coneixement, però potser no cal dir als nen que poden escollir si la seva orientació és heterosexual o homosexual. Des de l’acceptació, cadascú podrà escollir el seu camí més endavant i ho anirà descobrint ell sol. 

Sembla mentida, que encara avui dia, hi ha col·lectius en contra de l’educació mixta. Hi ha moltes escoles religioses que separen a nens i nenes. Em sembla un model arcaic que fomenta les diferències sexuals i la discriminació, sense oblidar la dificultat que se’ls hi afegeix a aquests infants per relacionar-se amb persones de sexe contrari al seu.

6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.

El treball manual i el contacte amb allò que es vol aprendre resulta molt important. No només s’ha de desenvolupar la creativitat, sinó que permet establir pràctiques per assolir altres àrees del coneixement.

És cert que actualment és molt difícil dedicar una hora i mitja cada dia a aquestes activitats, però és molt important que estiguin presents al currículum.

7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.

Aquest punt NO és actual. Els temps han canviat molt des de llavors i a l’escola no es prioritza cap ofici. Per una altra banda, la cura d’un animal petit entre tota la classe pot resultar una activitat molt interessant i estimulant, doncs no només es guanyen coneixements vers l’animal sino que es potencien habilitats i responsabilitats.

8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.

És molt important donar a l’infant certa llibertat per desenvolupar aquelles àrees que més l’interessen o per les que té major capacitat. D’aquesta manera potenciem les seves qualitats innates i l’orientem / l’acompanyem.

Personalment em sembla una mica perillosa aquesta llibertar, perquè en nens on no hi ha una disciplina, resultaria fàcil que desaprofitessin aquest temps pel treball lliure i potser un treball més pautat a la infància és més adequat. Segons la meva opinió, la llibertat de decisió i de treball s’ha d’anar cedint amb l’edat, a mesura que el nen creix i adquireix interessos i responsabilitat.

9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports.

A l’escola actual l’educació física té un pes important, com qualsevol altra àrea de treball. Això és positiu, però s’ha d’estendre la cultura del cos més enllà d’aquestes hores setmanals.

És molt sa, i divertit alhora, incentivar a la realització de jocs. Es pot aprendre jugant, però sobretot es pot fer a l’hora de l’esbarjo. S’ha d’ensenyar als nens a jugar a jocs tradicionals que potencien l’activitat física, com per exemple la Xarranca o saltar la Comba.

Ara està molt de moda que els nens juguin a futbol i les nenes ballin, però em d’incentivar-los perquè no sempre facin el mateix i experimentin amb altres jocs per potenciar altres habilitats i una cultura popular.

10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.

Aquestes activitats han de formar part del currículum i aporten molts valors afegits. Els alumnes han de poder tenir contacte amb la natura, amb l’art, etc. I la convivència permet al professorat educar en valors i comportaments socials.

11. En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura general del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.

Actualment es tendeix molt a demanar als nens la memorització dels continguts, un saber sense comprensió. Em de derivar més cap al raonament, estimular a l’infant per comprendre l’entorn i sortir-se’n en aquest món. Hi ha continguts que s’han d’ensenyar amb la memorització o amb la repetició (INSTRUCCIÓ), però altres que donen més joc per desenvolupar la seva capacitat de pensar.

A mida que l’infant es va fent gran, cada vegada serà més important treballar l’estimulació del pensament propi i de les pròpies conclusions.

12. La cultura general es complementa amb una especialització, primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.

L’educació bàsica i obligatòria al nostre país  NO aplica aquest punt. A primària no hi ha especialització, i a la secundària cada vegada n’hi ha menys. És cert que es separen les ciències socials de les experimentals, per exemple, però l’alumne no decideix encara el que estudia. Les matèries son globals i per a tothom, i actualment s’estan abolint els crèdits variables que permetien una certa especialització o orientació de l’estudiant.

13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precedeix mai.

NO em sembla que aquest punt sigui vigent avui dia. Com he dit anteriorment, em sembla important el coneixement pràctic, però no ha de ser així en totes les àrees d’estudi. Considero que hi ha coneixements que s’han d’adquirir primer amb la teoria (explicació del professor) i després aprendre a aplicar-los.

14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.

La clau  d’un bon aprenentatge és aconseguir despertar l’ interès de l’infant per aquell coneixement que el volem transmetre ,doncs aquest interès el portarà a la concentració i a l’acció. L’aprenentatge requereix d’un paper actiu del nen o nena, s’ha de buscar la seva participació i l’elaboració de feines pròpies., tant a classe com a casa.

15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen un lloc rellevant en l'Escola Nova.

Evidentment que hi ha uns continguts establerts prèviament i uns coneixements bàsics que s’han d’ensenyar, però és positiu que el mestre sigui capaç d’adaptar-se als interessos dels seus alumnes. Relacionat amb la teoria de Rosseau, sobre la importància de conèixer als nens que tens al davant,  el professor ha de dedicar temps a les inquietuds de la classe, i fer-ho també a nivell individual. S’ha de potenciar al nen en les seves qualitats i preferències.

16. El treball individual del nen.

S’ha de fer que el nen treballi els continguts de forma individual, amb pràctiques i activitats, tant a classe com a casa.

17. El treball col·lectiu o en equip.

Els nens i nenes han d’aprendre la importància del treball en grup dins de la societat, així com l’habilitat per treballar en equip. Aquesta competència és molt important en la infància i ho serà també en l’adolescència i en l’edat adulta. El treball col·lectiu permet aprendre valors, tolerància i formes de comportament.

18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.

NO és vigent. Actualment els horaris escolars contemplen matèries al matí i a la tarda.

19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.

Això és el que ara fem a la universitat, però a escola NO, cada jornada es divideix en una matèria per hora. Per tant, l’alumnat té vàries matèries cada dia.

Crec que és complicat modificar aquest sistema organitzatiu, encara que estic d’acord en que podria ser més interessant treballar cada matèria durant una estona més llarga i no fer tants canvis. D’aquesta manera, per evitar la fatiga dels nens, s’haurien de combinar classes de teoria amb classes més actives, amb pràctiques o jocs.

20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.

Actualment això NO és així. L’educació bàsica obligatòria contempla moltes i diferents matèries  d’estudi.  Són matèries anuals.

21. L'educació moral, com la intel·lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.

Aquest punt està molt relacionat amb el text treballat a classe sobre “L’Estat educador”  del qual he escrit un article a aquest blog. Amb l’educació, a l’escola, s’han de donar els coneixements i les directrius necessàries perquè el nen desenvolupi una consciència dels seus drets i deures com a part integrant de la societat.

22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.

Aquest és un recurs molt utilitzat a les escoles. És una manera d’introduir la democràcia a l’escola, i d’ensenyar a responsabilitzar-se al nen.

La figura del delegat no ha d’estar reservada per al primer de la classe, sinó que pot donar molt bon resultat oferir aquest càrrec a un alumne que presenta més dificultats. És una forma de motivar-lo, aportar-li seguretat i permetre’l no estancar-se dins d’aquella etiqueta.

23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.

De la mateixa manera que en el punt anterior, l’assignació de càrrecs socials als infants els hi permet agafar consciencia del mecanisme social i adquirir responsabilitats i un compromís amb aquesta societat, o amb el seu entorn, que és la classe.

24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.

Encarregar als nens fer allò que els hi agrada o els diverteix és una bona manera d’estimular les seves habilitats.

25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nenes en condicions d'aconseguir millor, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada, que han aconseguit malament o que no han aconseguit.

No té sentit castigar a un infant per un error comès, amb un càstig que no estigui relacionat amb aquest error o falta. La finalitat del càstig és que el nen aprengui a fer bé aquella cosa en concreta on considerem que falla.

26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.

És imprescindible reconèixer la individualitat de cada nen, no només com a part d’un grup. En aquest sentit, no podem valorar-lo només en comparació amb els seus companys sinó com a subjecte amb unes característiques, unes habilitats i unes dificultats pròpies. Per una altra banda també considero que s’ha d’exigir els mateixos mínims en quant a coneixements bàsics , a tots els nens. S’ha de garantir la igualtat en aquest aspecte.

27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.

L’escola ha de resultar un entorn agradable per l’infant. S’han de cuidar els espais i l’ambient on es troben els nens.

28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.

Aquest NO ha de ser un requisit per ser una bona escola. Es pot potenciar la creativitat i l’esperit artístic dels nens de moltes maneres, i cada escola ha de tenir llibertat per programar aquest tipus d’activitats.

El que és cert és que les cançons són una molt bona manera d’ensenyament i és un recurs que s’hauria d’utilitzar més  a les escoles.

29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.

Les faules i les lectures d’històries i contes han sigut sempre una font d’aprenentatge moral molt important. Sovint donen peu a diàlegs i reflexions que ofereixen als nens la possibilitat de replantejar-se situacions, d’expressar nous pensaments o emocions i de comprendre la ètica i la moral. Tradicionalment s’ha fet amb literatura escrita, però a l’actualitat disposem d’altres recursos que també ens poden oferir aquests avantatges i que poden resultar atractius pels nens, per exemple el cinema i la televisió (una pel·lícula, un capítol d’una sèrie on es tracti un tema concret, etc.)

30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona.":

Actualment l’escola pública és laica, encara que hi continuen havent escoles privades o concertades de caràcter religiós. Aquesta és una decisió lliure dels pares.

Sigui com sigui és molt important educar a l’infant en el respecte i el coneixement de la diversitat. Saber els ideals diferents que existeixen i  la validesa de cadascun d’ells és imprescindible en un món globalitzat i intercultural com el que tenim ara.

2 TEXTOS IL·LUSTRATS FRANCESOS

"Del futuro progreso del espíritu humano"

CONDORCET

Nuestras esperanzas sobre la futura condición de la estirpe humana se pueden resumir en estas tres importantes cuestiones: la eliminación de la desigualdad entre las naciones, el progreso de la igualdad dentro de cada nación y el verdadero perfeccionamiento de la humanidad. ¿Llegarán algún día todos los pueblos al estado de civilización que ya han alcanzado los más ilustrados, los más libres y los menos cargados de prejuicios, como los franceses y los angloamericanos? ¿Desaparecerá poco a poco este vasto abismo que separa a estos pueblos de la esclavitud de las naciones regidas por monarcas, de la barbarie de las tribus africanas, de la ignorancia de los salvajes?

Si observamos el estado actual del globo vemos en primer lugar que en Europa los principios de la constitución francesa son ya los de los hombres ilustrados. Los vemos demasiado difundidos, profesados con demasiada seriedad para que sacerdotes y déspotas puedan evitar que penetren progresivamente hasta en las cabañas de sus esclavos. Estos principios despertarán muy pronto en estos esclavos un resto de sentido común y les inspirarán esa indignación ardiente que ni siquiera la permanente humillación ni el miedo pueden sofocar en el alma de los oprimidos.

Llegará entonces el momento en que el sol brillará sólo sobre los hombres libres que no conocen otro dueño más que su razón; en que los tiranos y los esclavos, los sacerdotes y sus instrumentos estúpidos o hipócritas sólo existirán en las obras de historia y de teatro; y cuando sólo pensaremos en ellos para apiadamos de sus víctimas y de aquellos a quienes embaucaron; para mantenemos en estado de vigilancia I pensando en sus excesos, y para aprender a reconocer y así destruir, con la fuerza de la razón, las primeras semillas de la tiranía y de la superstición, por si alguna vez osaran reaparecer entre nosotros.

Al examinar la historia de las sociedades habremos tenido ocasión de observar que a menudo existe una gran diferencia entre los derechos que la ley reconoce a los ciudadanos y los derechos de que en realidad disfrutan y, también, entre la igualdad que establecen los códigos políticos y aquella que existe de hecho entre los individuos; y habremos observado que estas diferencias fueron una de las causas principales de la desaparición de la libertad en las repúblicas antiguas, de las tormentas que las perturbaron y de la debilidad que las entregó a los tiranos extranjeros.

Estas diferencias tienen tres causas principales: la desigualdad de riqueza, la desigualdad de condición social entre el hombre cuyos medios de subsistencia son hereditarios y el hombre cuyos medios dependen de los años que viva o, mejor, de aquellos años de su vida en que puede trabajar, y por último, la desigualdad en la educación.

Condorcet presenta la educació com una eina important que permet el desenvolupament humà i el coneixement i assimilació per part dels individus dels seus propis drets i dures (molt relacionat amb la idea republicana de l'Estat Educador). Condorcet parla de les societats i les nacions, de manera que li preocupa molt analitzar aquelles coses que no funcionen. Ell analitza diferents aspectes, i com veiem a aquest text, un dels problemes principals que hi detecta és la desigualtat.

Hi ha desigualtats en molts i diferents sentits, però un dels que l'autor contempla és la desigualtat a la educació, que alhora deriva en altres desigualtats quan els nens creixen (com les desigualtats de feina o de classe social). Per això Condorcet proclama la importància d'una educació pel poble, una educació per a tothom.

EMILIO. LIBRO II.

ROSSEAU

En vez de estar atento a que Emilio no se haga daño, me disgustaría mucho que nunca se lo hiciera y creciese sin experimentar el dolor. Sufrir es lo primero que debe aprender, y lo que tendrá más necesidad de saber. Parece que los niños, por ser pequeños y débiles, no puedan aprender estas importantes lecciones sin sufrir daño. Si el niño cae al suelo, no se romperá una pierna; si se golpea con un bastón, no se romperá un brazo; si coge un hierro afilado, no apretará mucho, y no será honda la herida. No sé que nunca un niño al que se ha dejado en libertad se haya muerto ni se haya hecho un daño de consideración, a no ser que indiscretamente se le haya puesto en un sitio alto o dejado solo cerca del fuego, o que tenga en su poder instrumentos peligrosos. ¿Qué decir de esos juguetes peligrosos con que se quiere que se distraigan los niños, para que cuando sean mayores e inexpertos, se crean muertos al pincharse con un alfiler, o se desvanezcan al ver una gota de sangre?

Esa manía pedantesca de enseñar siempre a los niños lo que por sí mismos aprenderían mucho mejor, y olvidarnos de lo que sólo nosotros les podemos enseñar. ¿Hay nada más ridículo que tomarse la molestia de enseñarles a andar, como si se hubiera visto alguno que, por la negligencia de su nodriza, no supiera andar siendo mayor? ¡Cuántas personas, por el contrario, se ve que andan mal durante su vida precisamente porque no se les enseñó a caminar bien!

Emilio no tendrá ni burletes, ni canasta con ruedas, ni carretilla, ni andadores; desde que comenzara a poner un pie delante del otro

Rosseau planteja en aquest fragment exemples del que seria l'educació a base d'un transcurs natural. Veiem la seva idea de que la natura és bona i el nen ha d'aprendre d'ella, de forma espontánea i natural. Com explica, és bó que el nen intenti fer les coses quan la seva naturalesa li demana fer-les i no  passa res si no ho fa bé a la primera, doncs anirà aprenent per desenvolupament humà i per instint. Rosseau es mostra en contra de la sobreprotecció del nen i defensa la idea de que el potencial del nen s'ha de desenvolupar al ritme de la natura i no pas al ritme que imposa la societat.
En aquest sentit, podem dir que les idees de Condorcet i de Rosseau ofereixen diferents punts de vista de la importància de l'educació. Rosseau ho fa relacionant-la molt més amb l'emoció i pensant en el nen com a individu. Com ja sabem, aquest autor proclama la importància de conéixer a cada nen amb qui treballem i observar tots els seus comportaments per adequar-nos a les seves característiques.
Per una altra banda, Condorcet és centra més en la importància de la educació des d'una perspectiva més política, pensant més aviat en el benefici comú, el del bon funcionament de la societat.

"L'Estat educador"

Arrel del text sobre l’educació en la Segona República, “L’actualitat del pensament educatiu republicà” observem la VOCACIÓ D’ESTAT EDUCATIU.

Al republicanisme es van recuperar idees de Rousseau, especialment en relació a la necessitat de vertebrar política i educació per tal d’expandir les virtuts socials de la seva política. És a dir, una república basada en els principis fonamentals de la democràcia, requereix d’un sistema educatiu que permeti als seus ciutadans assolir un nivell de cultura i coneixement sobre el funcionament de l’estat, història i política, que el permeti poder pensar amb seny i prendre decisions correctes, sempre a favor d’aquesta democràcia. Per exemple, a unes eleccions democràtiques, els ciutadans han de poder prendre la seva decisió de vot sobre unes bases serioses i sota una consciència real de la decisió que pren. I només així es podrà garantir la continuïtat i bon funcionament d’aquesta democràcia.

Penso en el moment en que Adolf Hitler va pujar al poder com a resultat d’unes eleccions democràtiques, i com hagués canviat el curs de la historia si en aquell moment tothom hagués tingut un coneixement dels seus drets i deures, de la realitat i una moralitat assolida com per no deixar-se convèncer per les paraules de tal personatge. Un sentit més crític, podríem dir, hauria sigut necessari en aquell moment històric de 1933.

Com afirmava Manuel Azaña, hay un enlace de la conciencia personal con el deber público y este enlace es el que la República tiene que rebustecer y mantener a toda costa. La República tiene que ser una escuela de civilidad moral y de abnegación pública, es decir, de civismo. És, doncs, molt important que els ciutadans prenguin consciència dels seus drets i deures, i d’aquesta manera és possible una societat cívica amb unes normes morals intrínseques més enllà de la legalitat, que permetin la convivència i el funcionament d’aquest engranatge que és la comunitat. La moralitat cívica només és possible gràcies a la educació.

Per una altra banda m’he de mostrar crítica davant de la idea de que el republicanisme o cap altre sistema polític genera el servei públic d’educació simplement com un bé pels propis ciutadans. Evidentment que ho és, però l’escola també és alhora un instrument de legitimació d’aquest sistema. Pensem en els valors o idees capitalistes que es transmeten als nens des de petits. Assimilar aquesta forma de funcionament a la societat, sense cap dubte els hi facilitarà l’adaptació e integració, però alhora provoca una interiorització del sistema econòmic que trobem actualment dins de la nostra monarquia parlamentària. No es això una forma més de garantir la continuïtat i evitar l’evolució o el canvi? No pot ser l’escola un aparell conservador per un sistema que ja està bé per alguns? A vegades, es donen per fet certs valors, certes idees de com han de ser les coses, que eviten desenvolupar en el nen la capacitat de pensar i entendre altres formes.