Aquest article suggerit per treballar la qüestió de la Coeducació, em fa reflexionar sobre els reptes que se'ns plantegen als futurs mestres donada la complicada situació actual.
La societat canvia a un ritme accelerat i noves formes de vida o decisions personals s’estenen. Com veiem a aquest article, el darrer 28 de setembre el Parlament Europeu va eliminar la consideració de la Transsexualitat com a patologia. Un pas endavant per la llibertat i el respecte a la diversitat.
El Govern espanyol ha participat en aquest reconeixement oficial, com va passar al 1990 amb l'homosexualitat. Tot i així, i malgrat els canvis legals que es continuen donant, com el matrimoni homosexual o la possibilitat d'adopció en aquest tipus de parelles, és ben cert que encara avui hi ha reticències en alguns sectors de la societat. Cada vegada es normalitzen més aquestes orientacions però continua havent-hi sectors conservadors que s'oposen. De fet, ho demostren les dades que aporta la Federació Espanyola de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, sobre el fet que més del 60% de les persones d'aquest col·lectiu tenen problemes especials per trobar feina.
És per això que ho considero un tema delicat i transcendent que cal analitzar. Aquest col·lectiu reclama un canvi de paradigma des de l’educació i per la lluita contra la discriminació. I em de portar a terme aquest canvi:
L’educació mixta ja és assimilada i té una vigència gairebé absoluta a la nostra societat. Però no és suficient unir nens i nenes a la convivència de l'escola sinó que hem d'anar més enllà. El pas següent és la coeducació, consistent en una elaboració més profunda de les formes educatives, de manera que es fomenti l’ igualtat però, alhora, s'eduqui de manera diferent a un sexe i l'altre des de l’aspecte social. La formació, els continguts curriculars i la exigència són iguals per ambdos gèneres, però la educació d'àmbit social s'ha d'adaptar educant de forma diferent a un sexe i a l'altre.
Educar a comprendre les diferències i entenent al sexe contrari, i ja no només això, sinó comprenent i respectant també les diferents orientacions sexuals, resulta fonamental per garantir una societat futura sense desigualtats i on hi hagi menys sectors amb risc de discriminació.
Activitats separades que treballin en aquest sentit són especialment rellevants a l'època de l'adolescència, on els nens comencen a adquirir un sentit crític i a crear la seva personalitat. I no només aquests són els motius importants. Hem de pensar també en la creació de grups d'iguals i la força que adquireixen aquests grups a l'adolescència.
Per tant, Com s’han de tractar aquests temes amb l’alumnat? La meva opinió és que s’ha de treballar des del respecte i el coneixement. Ensenyar el respecte a la diversitat i a la decisió individual de cadascú, i com deia, demostrar als joves que poden pertànyer a un grup sense deixar de banda la seva individualitat.
La feina de l'escola, en aquest sentit i des del meu punt de vista, és exposar els models existents i treballar per una normalització. Però no podem inculcar als nens que aquest tipus de decisions tenen importància similar a altres decisions menys transcendents. Mai s'ha de fomentar aquest tipus de decisions personals, sinó que des de el coneixement i l'acceptació, cadascú podrà escollir lliurement el seu camí més endavant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario