"L'Estat educador"

Arrel del text sobre l’educació en la Segona República, “L’actualitat del pensament educatiu republicà” observem la VOCACIÓ D’ESTAT EDUCATIU.

Al republicanisme es van recuperar idees de Rousseau, especialment en relació a la necessitat de vertebrar política i educació per tal d’expandir les virtuts socials de la seva política. És a dir, una república basada en els principis fonamentals de la democràcia, requereix d’un sistema educatiu que permeti als seus ciutadans assolir un nivell de cultura i coneixement sobre el funcionament de l’estat, història i política, que el permeti poder pensar amb seny i prendre decisions correctes, sempre a favor d’aquesta democràcia. Per exemple, a unes eleccions democràtiques, els ciutadans han de poder prendre la seva decisió de vot sobre unes bases serioses i sota una consciència real de la decisió que pren. I només així es podrà garantir la continuïtat i bon funcionament d’aquesta democràcia.

Penso en el moment en que Adolf Hitler va pujar al poder com a resultat d’unes eleccions democràtiques, i com hagués canviat el curs de la historia si en aquell moment tothom hagués tingut un coneixement dels seus drets i deures, de la realitat i una moralitat assolida com per no deixar-se convèncer per les paraules de tal personatge. Un sentit més crític, podríem dir, hauria sigut necessari en aquell moment històric de 1933.

Com afirmava Manuel Azaña, hay un enlace de la conciencia personal con el deber público y este enlace es el que la República tiene que rebustecer y mantener a toda costa. La República tiene que ser una escuela de civilidad moral y de abnegación pública, es decir, de civismo. És, doncs, molt important que els ciutadans prenguin consciència dels seus drets i deures, i d’aquesta manera és possible una societat cívica amb unes normes morals intrínseques més enllà de la legalitat, que permetin la convivència i el funcionament d’aquest engranatge que és la comunitat. La moralitat cívica només és possible gràcies a la educació.

Per una altra banda m’he de mostrar crítica davant de la idea de que el republicanisme o cap altre sistema polític genera el servei públic d’educació simplement com un bé pels propis ciutadans. Evidentment que ho és, però l’escola també és alhora un instrument de legitimació d’aquest sistema. Pensem en els valors o idees capitalistes que es transmeten als nens des de petits. Assimilar aquesta forma de funcionament a la societat, sense cap dubte els hi facilitarà l’adaptació e integració, però alhora provoca una interiorització del sistema econòmic que trobem actualment dins de la nostra monarquia parlamentària. No es això una forma més de garantir la continuïtat i evitar l’evolució o el canvi? No pot ser l’escola un aparell conservador per un sistema que ja està bé per alguns? A vegades, es donen per fet certs valors, certes idees de com han de ser les coses, que eviten desenvolupar en el nen la capacitat de pensar i entendre altres formes.