L’OCI INCLUSIU

El lleure i l’oci són aspectes fonamentals a la vida de qualsevol persona. Això no és només un dret reconegut de tothom sinó que a més és un aspecte que influeix directament en la nostra qualitat de vida.

Saräu Associació d’Oci Inclusiu és una associació que va néixer l’any 2009 oferint un servei de discoteca inclusiu a la ciutat de Barcelona, donant a joves amb problemes de salut mental o diversitat funcional la possibilitat de participar en una activitat de lleure tant corrent com és aquesta. A partir d’aquest projecte inicial, Saräu ha crescut i s’ha convertit en tota una reivindicació del reconeixement del lleure per a tothom i la normalització de la inclusió social de persones amb problemàtiques.

Col·laboro amb aquesta associació com a Coordinadora de Comunicació. Actualment TREBALLEM per una societat més solidària i respectuosa amb la diversitat, PROCLAMEM UN CANVI DE PARADIGMA des del sector professional per garantir els drets de les persones amb diversitat funcional o problemes de salut mental i REIVINDIQUEM el reconeixement del fenomen de l’oci com a necessitat de primer ordre.

La nostra prioritat és l’oci inclusiu. Oferim serveis de lleure i activitats que promouen la convivència i les relacions personals, potenciant així l’autonomia psicosocial dels participants. Possibilitem a qualsevol persona un trencament amb la rutina i l’oxigenació de les dinàmiques quotidianes,  treballant l’oci inclusiu des de diferents àmbits:

-          Programa de formació

-          Programa d’oci festiu

-          Programa d’oci lúdic

-          Programa d’oci turístic

-          Programa d’oci saludable

-          Programa d’oci solidari

-          Programa d’oci creatiu

Considero que la Inclusió en l’àmbit educatiu és fonamental, no només per tal de que tothom tingui les mateixes oportunitats i pugui aprendre a conviure en la societat real que l’envolta, sinó també perquè és bàsic una normalització de la diversitat. Els infants que, des de ben petits comparteixen les vivències de l’escola amb altres nens amb problemes o dificultats específiques, com podria ser la diversitat funcional, o bé, amb infants d’altres cultures o contextos socials, experimenten un enorme enriquiment de la seva persona. Aquests nens, quan siguin adults, viuran aquestes situacions alienes com una cosa completament normal, amb naturalitat, respecte i comprensió.
Per això, considero que l’escola inclusiva és el pas fonamental per a un canvi de millora social en el futur i un primer pas per aconseguir una comunitat igualitària, on ser i estar sigui més càlid per a tothom.

ESCOLA DECROLY

L'escola Decroly de Barcelona va ser  fundada l'any. Existeixen altres dos Escoles Decroly a Europa. L’Escola Decroly de París i l’Escola Decroly de Brusel·les.

Decroly es troba a la zona alta de Barcelona, es tracta d’una escola petita, amb uns 150 alumnes, ja que hi ha tan sols una línia - classe per grup, de 1er a 6è de primària. També hi ha Educació Infantil a un edifici annex.

Hi ha una aula per a cada grup (6 grups de primària) i cadascuna d’elles té un animal com a mascota. Les aules no són gaire espaioses i estan formades per grups d’entre 18 i 25 nens.

L’Escola Decroly fomenta l’educació social respecte a la comunitat i la democràcia i dóna molta importància a la idea de República Escolar. Cada tres setmanes es realitza una assemblea escolar on alumnes i mestres parlen obertament sobre els problemes, les necessitats o les dificultats que es presenten, de manera que els nens i nenes tenen també la possibilitat d’expressar obertament els seus neguits respecte al curs escolar o qualsevol aspecte relacionat.

Es treballa també la cooperació en equip, mitjançant el Sistema de Tres Equips que utilitzen: a l’escola hi ha tres grans equips (dofins, isards i falcons) i cada alumne pertany, durant tota la seva estància a l’Escola Decroly, a un d’aquests equips. Les puntuacions que cada nen o nena aconsegueix individualment (amb el seu treball acadèmic o comportament) es sumen al total de punts del seu equip, de manera que cada final de curs l’equip que ha sumat més punts guanya una copa. Aquest original sistema fomenta la integració del nen com a part d’un grup que ha de treballar unit i el motiva amb la competitivitat natural que tots en tenim.

Globalització i interès tenyeixen el clima de tota l'Escola i donen lloc a una programació de context basada en l'interdisciplinalitat i en el mètode científic.

L'ideari de l'Escola està basat en els següents principis:

Catalanitat cultural

L’escola està arrelada plenament a la realitat natural, social, històrica, lingüística i cultural de Catalunya. 

Confessionalitat Catòlica 

Un oferiment respectuós de formació en la Religió Catòlica, sense perjudici del dret constitucional de tothom a que li sigui respectada la seva llibertat de consciència i la seva intimitat en relació a les seves conviccions morals i ideològiques.

L’exercici d’aquest dret ha d’ésser compatible amb el dret de l’Escola Decroly de Barcelona a fer expressió pública de la seva identitat.

Metodologia Decrolyana 

Educació integral mitjançant el model de pedagogia activa elaborat pel Dr. Decroly i introduït a l’Escola Catalana pel fundador de l’escola, Mossèn Josep Mª Bosch.

Els principis de la pedagogia decrolyana estan basats en el globalisme de la percepció infantil, al que s’afegeix l’interès i la motivació de l’infant per tot allò que l’envolta.

Globalització i interès estructuren la programació de les activitats pedagògiques en base a la interdisciplinarietat de les matèries (centres d’interès) i el mètode científic (observació de la realitat, associació d’idees i expressió de continguts). En aquest sistema àmpliament experimentat hi ha una constant reflexió sobre el treball didàctic respecte a la realitat canviant i l’evolució de la societat.

MÈTODE D’APRENENTATGE

L’escola basa el seu ensenyament en el mètode Decroly, un mètode científic que es defineix en tres conceptes bàsics:

-          L’observació de la realitat.  L'observació posa l'alumne en contacte amb els objectes i els fets, per mitjà dels sentits i l'experiència immediata. Aquesta activitat permet que la primera aproximació als objectes sigui global, i que només després de l'activitat mental de l'associació d'idees, s'arribi a l'adquisició dels conceptes específics, que després es podran expressar.  

-          L’associació d’idees. Potenciar la cultura del raonament, l'adquisició dels coneixements com a resultat de les observacions personals: la teoria sempre segueix la pràctica, mai no la precedeix. Aquest mètode desenvolupa en l'infant un esperit científic i li crea l'hàbit de la voluntat de conèixer i saber més. 

-          L’expressió de continguts. A la nostra Escola, els alumnes són l'eix, els protagonistes de la seva pròpia educació. Els mestres han d'ensenyar a pensar, la seva tasca consisteix en presentar els fets i les experiències de forma que permetin als infants aprendre a deduir, a treure'n conseqüències, a formular judicis i lleis, que pel fet de ser seus assimilaran millor. Els mestres estimulen l'interès del nen, conscients que aquesta és la millor palanca per l'aprenentatge. Per tal que la seva tasca sigui eficaç, s'ha de complementar necessàriament amb l'acció formativa dels pares.

 

EDUCACION Y PARTICIPACION COMUNITARIA

Paulo Freire habla de la imposibilidad de ser neutros ante el mundo y el futuro y por tanto, del derecho y el deber de ubicarnos como educadores.

Hay que vivir la práctica educativa con coherencia y en coherencia a nuestra opción política.

Explica los puntos necesarios para ser coherente con la opción democrática: el educador no debe enseñar solo transmitiendo conocimientos de forma automática sino que debe hacer que los educandos sean curiosos y se vayan apropiando del significado profundo del objeto. Se deben potenciar las posturas tolerantes, pues es imposible crecer en la intolerancia.

Desde el punto de vista progresista, la mejora de la calidad de la educación implica la formación permanente de los educadores y el análisis constante de su práctica educativa. No solo seguir los “paquetes” o las guías pautadas, sino arriesgar y potenciar en los alumnos curiosidad crítica y aventura creadora. Dando ejemplo!

PARTICIPACION COMUNITARIA:

Derecho de ciudadanía en relación directa y necesaria con la práctica educativoprogresista.

Importante democratizar el poder, reconocer el derecho de voz de los alumnos y de los profesores, disminuir el poder personal de los directores. Crear instancias nuevas de poder como los Consejos de Escuela à padres y madres ganan lugar en las escuelas. Y que la comunidad local se haga presente en la política educacional de la escuela.

Esto permite que la comunidad pueda conocer y participar de la escuela por dentro. Antes, la comunidad se quedaba de puertas para afuera.

Trabajar en común por la educación : el saber de los padres tiene mucho que contribuir a la escuela, y el saber de los profesores, puede ayudar a los padres a la comprensión de los problemas en casa.

“FER ESCOLA, FER CLASSE”. Philippe Meirieu.

De la síntesi llegida sobre aquesta obra de Meirieu, he volgut seleccionar aquells punts corresponents a cada part del llibre, que es relacionen amb el concepte d’INCLUSIÓ EDUCATIVA.

Per mí, aquesta idea té una importància especialment rellevant i n’estic convençuda que és una de les claus per millorar les societats del futur i potenciar la igualtat d’oportunitat i tracte de les persones, sigui quina sigui la seva etiqueta.

L’exclusió social, ha sigut des de sempre una lacra que ha patit tota societat. Els més desafavorits s’han trobat exclosos de les dinàmiques socials i han quedat al marge. Especialment en educació, els nens amb diversitat funcional o problemes de nivell cognitiu, es trobaven concentrats en centres especials que els limitaven les possibilitats d’afrontar les situacions de la vida exterior. Aquests infants quan creixien i abandonaven el centre no trobaven ni la igualtat d’oportunitats ni les pròpies capacitats per resoldre’s davant de la comunitat que no patia cap dificultat, ni estava normalitzada o sensibilitzada davant d’aquests casos.

 La inclusió permet que l’alumne, amb les seves dificultats i fent-se servir dels recursos que individualment en requereixi, pot desenvolupar-se amb la seva problemàtica dins de la realitat social i aprendre a ser con és en el món real en el que li ha tocat viure. A més, la resta dels companys de la classe o l’escola aprenen a conviure amb aquestes persones i es produeix un efecte molt positiu d’assimilació i normalització que en el futur afavorirà la igualtat real de tracte i convivència.

A la primera part de “FER ESCOLA, FER CLASSE”, trobem l’apartat de L’Escola, els principis d’una institució. El principi número 6: “La història de l’Escola i de la pedagogia reflecteixen l’ambició dels homes de no excloure ningú del procés de transmissió”, ja fa referència ala idea de que tot infant, tingui les característiques que tingui, n’ha de formar part d’una institució escolar, i és una idea en contra de qualsevol tipus d’exclusió educativa i desigualtat d’oportunitats en aquest sentit.

La segona part, El mestre: les tensions d’una professió, contempla al subapartat 8 la “tensió entre els grups homogenis i heterogenis, entre l’adaptació a les necessitats individuals i l’enriquiment per les diferències, creuar permanentment les modes i reagrupaments”. Meirieu parla així, de l’enriquiment que suposa per a tot la diversitat a les aules, i com el docent ha de fomentar el respecte i la inclusió de qualsevol infant amb necessitats especials.

La classe: els punts de referència per a la pràctica, la part tercera d’aquesta obra, exposa a la fita número 17 “per tal d’ajudar a progressar el professor accepta a cada alumne on és, però fa un pacte amb ell per ajudar-los a superar-se”, i a la fita 18 “la diferenciació pedagògica consisteix en diversificar les activitats de tal manera que cadascú sigui a la vegada guiat en els seus aprenentatges i acompanyat en l’accés a la seva autonomia”.

Totes aquestes idees, que es relacionen amb el concepte d’inclusió es resumeixen al principi de LA UNITAT EN I PER AL PLURALISME, i la necessitat de protegir a les persones més desfavorides contra la segregació escolar que pot resultar d’una competència salvatge.