Per mí, aquesta idea té una importància especialment rellevant i n’estic convençuda que és una de les claus per millorar les societats del futur i potenciar la igualtat d’oportunitat i tracte de les persones, sigui quina sigui la seva etiqueta.
L’exclusió social, ha sigut des de sempre una lacra que ha patit tota societat. Els més desafavorits s’han trobat exclosos de les dinàmiques socials i han quedat al marge. Especialment en educació, els nens amb diversitat funcional o problemes de nivell cognitiu, es trobaven concentrats en centres especials que els limitaven les possibilitats d’afrontar les situacions de la vida exterior. Aquests infants quan creixien i abandonaven el centre no trobaven ni la igualtat d’oportunitats ni les pròpies capacitats per resoldre’s davant de la comunitat que no patia cap dificultat, ni estava normalitzada o sensibilitzada davant d’aquests casos.
La inclusió permet que l’alumne, amb les seves dificultats i fent-se servir dels recursos que individualment en requereixi, pot desenvolupar-se amb la seva problemàtica dins de la realitat social i aprendre a ser con és en el món real en el que li ha tocat viure. A més, la resta dels companys de la classe o l’escola aprenen a conviure amb aquestes persones i es produeix un efecte molt positiu d’assimilació i normalització que en el futur afavorirà la igualtat real de tracte i convivència.
A la primera part de “FER ESCOLA, FER CLASSE”, trobem l’apartat de L’Escola, els principis d’una institució. El principi número 6: “La història de l’Escola i de la pedagogia reflecteixen l’ambició dels homes de no excloure ningú del procés de transmissió”, ja fa referència ala idea de que tot infant, tingui les característiques que tingui, n’ha de formar part d’una institució escolar, i és una idea en contra de qualsevol tipus d’exclusió educativa i desigualtat d’oportunitats en aquest sentit.
La segona part, El mestre: les tensions d’una professió, contempla al subapartat 8 la “tensió entre els grups homogenis i heterogenis, entre l’adaptació a les necessitats individuals i l’enriquiment per les diferències, creuar permanentment les modes i reagrupaments”. Meirieu parla així, de l’enriquiment que suposa per a tot la diversitat a les aules, i com el docent ha de fomentar el respecte i la inclusió de qualsevol infant amb necessitats especials.
La classe: els punts de referència per a la pràctica, la part tercera d’aquesta obra, exposa a la fita número 17 “per tal d’ajudar a progressar el professor accepta a cada alumne on és, però fa un pacte amb ell per ajudar-los a superar-se”, i a la fita 18 “la diferenciació pedagògica consisteix en diversificar les activitats de tal manera que cadascú sigui a la vegada guiat en els seus aprenentatges i acompanyat en l’accés a la seva autonomia”.
Totes aquestes idees, que es relacionen amb el concepte d’inclusió es resumeixen al principi de LA UNITAT EN I PER AL PLURALISME, i la necessitat de protegir a les persones més desfavorides contra la segregació escolar que pot resultar d’una competència salvatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario